Ombres de tardor

Fa dies que no escric i no és per falta de temes. De fet, és possiblement per excés. Hi ha tantes coses per comentar que comentar-les a fons totes és impossible. Comentar-ne una bé ignorant les altres és una opció. Opinar de tot sense saber de res n'és una altra. I jo no sóc partidària de cap de les dues: sense coneixement no es pot tenir criteri i sense criteri qualsevol opinió no és més que una opinió, no és un argument i sovint s'allunya massa de ser una veritat. Tot i que penso que l'intercanvi d'opinions és molt positiu també pot ser molt perillós, no per la seva naturalesa sinó pel seu efecte, donant importància a fets banals i camuflant allò que realment importa. 

Podria haver fet una entrada parlant del Tribunal Constitucional, de la suspensió de la consulta i de com ho hem d'afrontar... Vaga d'estudiants? Però entraria en un sentiment de rebelia i lluita que em privarien (o no) apropar-me a l'objectivitat.

Podria haver fet una entrada parlant de l'Ebola, de l'Excalibur i de les responsabilitats que comporta tenir responsabilitats sobre un assassí invisible que no perquè en veiem els seus forats de bala ens hem de pensar que ja ha descarregat l'arma. Però entraria en un sentiment d'impotència i ampatia que en privarien (o no) apropar-me a l'objectivitat. 

Tanmateix també podria haver fet una entrada parlant de com m'agrada la meva terra. D'allò tan bonic que és arribar a Girona a les quatre de la tarda, agafar el minibus que passa per Madremanya i mirar per la finestra com bufa una lleugera tramuntana mentre les ombres de la tardor es dibuixen ens els camps. Però entraria en un sentiment de melancolia i enyorança que em privarien (o no) apropar-me a l'objectivitat. 

No tot és blanc o negre i com més saps, més gris ho veus. He de confessar que tinc dilemes: polítics, morals i estètics. Es creen polèmiques dins meu com suposo que passa a tothom. A vegades penso que peco de prudència i que m'ho vull mirar tot des de masses costats. Però què seríem si tot fos més fàcil? Blanc i negre, sense les ombres de tardor. 

No hem de tenir por d'expressar el que pensem. El que ens ha de fer por és expressar el que no pensem o pensar el que no expressem. No us abstingueu de comentar però el més important és que no us abstingueu d'escoltar, voler entendre i aprendre. I no donar per fet quelcom perquè algú altre li dóna.