Amb història: fòssils quotidians

Amb les restes de muralla trobades al carrer Ample a l'ordre del dia, publico aquesta entrada que posa la mirada en el passat. Un passat una mica més llunyà que el de la muralla... Sabíeu que podem trobar fòssils al mig de la Bisbal? La societat utilitzem elements naturals per crear el nostre propi entorn de tal manera que sovint ens passen desapercebuts. 

El que ens envolta no sempre ha sigut tal com és actualment i això és evident si pensem en el que ha construït la humanitat: tan sols mirant fotografies antigues podem veure com el paisatge és canviant o excavant sota un dels carrers més cèntrics hi trobem els límits de la ciutat. I si només en unes poques desenes o centenars d’anys ja observem grans canvis, imagineu els que es poden produir de forma natural en milers i fins i tot milions d’anys. Les pedres no sempre han sigut pedres i allà on ara hi ha muntanyes, en un passat, potser hi havia un mar.  

Nummulits a la vorera del carrer Nou

Segurament pensareu que els fòssils als que em referia es troben sota terra, fent companyia a la muralla. Doncs no: són ben visibles a les lloses de les voreres o a les parets de l'Ajuntament. Abans de res, cal explicar què és un fòssil. És fàcil caure en la tentació d'imaginar-se ossos de grans dinosaures i mamuts... Però la definició de fòssil és més àmplia:

Un fòssil és un indici de vida del passat (ha de tenir una antiguitat superior a 13.000 anys) que ha quedat petrificat, convertit en pedra. Això inclou, certament, ossos però també closques, petjades i, fins i tot, excrements.

A la Bisbal no veurem ni dinosaures ni grans animals* sinó uns petits protistes anomenats nummulits.  Vivien hàbitats marins a partir dels quals es van formar roques calcàries. Posteriorment, aquestes han quedat exposades en ambients terrestres i s'han utilitzat en la construcció. Concretament, els nummulits són típics del que es coneix com a pedra de Girona i van viure durant l’Eocè (fa entre 34 i 54 Ma).

Per fer-nos una idea de què significa que visquessin fa tants milions d'anys podríem estirar una cinta mètrica travessant la Plaça de l'Ajuntament en direcció al Castell (des dels arbres cap a la muralla). Si situem l’actualitat al 0 i l’origen dels animals a 9 m, ens sortiria aquesta línia cronològica:

• 0,3 cm origen de l'espècie humana (Homo sapiens, 200.000 anys)
• 63 cm nummulits (34-54 Ma)
• 95 cm extinció dinosaures (66 Ma) 
• 5,2 m origen tetràpodes terrestres (365 Ma)
• 9 m origen animals (630 Ma)
• 57 m origen cèl·lules (4000 Ma)
• 66 m origen de la Terra (4600 Ma) (l'altra punta de la Plaça del Castell)

Els temps geològics surten dels nostres marcs mentals. Pot semblar que els nummulits siguin molt recents en comparació l'origen de la Terra, que fa "quatre dies" hi havia mar a Girona... Però sabeu quant ocupa la nostra vida en aquest esquema? El meu naixement (24 anys) es trobaria a 0,00036 mm: l'escala en què es troben els virus.

*A Vacamorta (Cruïlles) algun mastodont sí que hi trobem... Podeu consultar l'article científic aquí.