Avui l'Assamblea de la Facultat de Veterinària ha organitzat una xerrada sobre la sobirania alimentària. La definició breu del concepte és la capacitat, el dret, d'un poble per decidir la seva pròpia producció i consum de productes agraris, de forma sostenible i garantint la seguretat alimentària (entenent seguretat com l'accés als nutrients suficients per satisfer les necessitats energètiques i poder portar una vida sana i activa).
Potser alguns us pregunteu que què té a veure això amb la veterinària. Us diré, com ja he fet en altres ocasions, que en aquesta carrera no només aprenem a acariciar els animals sinó que també aprenem a utilitzar-los. No ens enganyem: el bistec que ens fotem els que no optem per alternatives veganes/vegetarianes és el múscul d'un animal i perquè arribi al plat en condicions hi ha d'haver un veterinari que es preocupi d'assessorar a la granja que l'ha criat i un altre que certifiqui que aquell múscul no té res que pugui fer mal al consumidor. I per fer això ens fan estudiar plantetes, fer formatge i valorar els preus del mercat agrari.
Doncs bé, entenent això, és fàcil entendre que tingui cert sentit tractar la sobirania alimentària en una facultat com la nostra. Tot i això, des del meu punt de vista, no deixa de ser un èxit l'assistència que ha tingut.
El primer pas és l'interès: veure una sala plena per una xerrada sobre un tema de conscienciació ja és un primer pas de revolució social. Per canviar el món s'ha de canviar la societat i la societat es canvia amb coneixement. El coneixement s'ha d'anar a buscar i per trobar-lo és bo que els altres comparteixin el seu. Un cop trobat, s'ha de compartir i així anar fent com si d'una cascada enzimàtica es tractés.
Una altra reflexió important és que el desenvolupament recau en les mans dels joves. La seva (nostra) formació és essencial per tal de prendre un bon camí i no trobar-se perduts quan siguin ells els que han d'ensenyar en els que vindran. El més important però no és ensenyar quin camí han d'agafar i com l'han de recórrer sinó dotar-los d'arguments, crítica i consciència per tal que siguin ells els que es tracin un propi camí. No es tracta de convèncer perquè està de moda ser hippy sinó que del que es tracta és de oferir la possibilitat de pensar en les alternatives informant sobre elles.
Els sistemes sostenibles s'han de posar a l'abast de la societat per tal que aquesta els conegui, en detecti les mancances i pressioni al sistema per reduir-les. Si algun punt d'aquests falla, el sistema deixa de ser sostenible i funcional.
Us deixo amb els vídeos que ens han passat durant la xerrada perquè pugueu ampliar visions:
I amb unes frases que m'he anat apuntant per tal de poder-hi rumiar:
- Els diners són com una bateria que conserva el poder d'intercanvi
- Learning by doing
- Cal que tinguem capacitat creativa i crítica
- El poder polític té control sobre les importacions... Quines importacions volem?
