Tornem-hi!

Fa un temps em van fer adonar que deia molt sovint "som-hi". Acostumo (amb algunes excepcions) a encarar amb ganes i il·lusió el fet d'anar per feina i posar-me mans a l'obra. És gratificant poder fer coses que t'agraden i afrontar-les amb ànims i positivisme és la millor manera de dur-les a terme. 

Un any enrere em mirava el curs amb respecte. Me l'esperava amb entusiasme, sí, però també amb respecte. Tot nou, horaris estranys, gent desconeguda... Tocava fer un canvi de xip i amb ell un canvi de prioritats. Així va ser. I aprofitant tota la moguda vaig començar aquest blog, del qual en faig una valoració molt bona i que espero continuar. Com ja sabeu estic encantada de que feu comentaris i opineu, totes les vostres aportacions són benvingudes.

Aquest any me'l miro d'una manera diferent. Ja em conec els punts dèbils i sé per on he d'atacar. Ja em conec el funcionament de les classes, dels professors i dels companys. El repte que m'he plantejat és costós però sé que sóc prou tossuda per superar-lo. 

Crec que hem millorat en alguns aspectes: els horaris d'enguany no són tan caòtics com ho eren en l'anterior (potser perquè ja ens hi hem acostumat), no queden hores perdudes i fer teoria al matí ens permetrà assistir més desperts a classe. A més, poder-me prendre el luxe de tornar tranquil·lament algunes tardes a la Bisbal és d'agrair. 

Avui transformo el "som-hi" amb un "tornem-hi". Tornem a aixecar-se a les 6 per agafar el bus a Girona; tornem a les llargues hores de biblioteca; tornem a l'olor de formol enganxada a tot el cos i a la dels guants de làtex enganxada a les mans; tornem als deliciosos croissants de xocolata del bar; tornem a les taules inclinades; tornem a l'allau de noms per recordar; tornem a exposar-se a la Coxiella; tornem a les baralles amb la impressora, tornem a... Tornem-hi!

Típics i tòpics equins

Després de l'entrada "Està descansant la pota", publico aquest nou post sobre típics i tòpics relacionats amb el món dels cavalls. Les hores passades a l'hípica durant l'estiu són una font de creences, errors i preguntes freqüents entorn de l'equitació i dels seus participants. 

"Podem galopar?"

Una de les coses més importants que m'ha ensenyat la Txispa és a anar a poc a poc. M'ha ensenyat a gaudir d'anar al pas i prendre-m'ho tot amb molta calma, a fer sessions de pista curtes i sortides en què em pugui permetre preocupar-me més del paisatge que de la velocitat. Però sí, admeto que també m'agrada córrer i fer bones galopades, com a molta altra gent. És molt freqüent acabar la classe i sentir (jo algun cop també ho he dit): "Hem galopat molt poc! Podem galopar més?" Normalment l'animal pot fer dues voltes més sense cap problema; ara bé, saber trobar un límit i dir-nos a nosaltres mateixos "suficient" és recompensar el cavall, respectar-li el seu temps i aprendre que la relació pot anar més enllà de galopar.

Agafar bé les regnes

"Esquena recta", "talons abaix", "mans quietes i juntes" són indicacions molt habituals que donem als genets durant una classe. La correcció que més em crida l'atenció i que en alguns casos costa de solucionar és com agafar les regnes. Per tendència natural un percentatge mot elevat de gent agafa les regnes al revés, amb el polze en l'extrem proximal a l'embocadura... Dit d'una manera senzilla: entren per dalt i surten per baix quan haurien d'entrar per baix i sortir per dalt. 

"Es mou!!"

Enhorabona! Acaba vostè de descobrir que els cavalls de l'hípica compleixen la definició d'animal* i es mouen per voluntat pròpia. Per robots o peluixos ha d'anar a un altre lloc. Bromes a part, és una reacció molt típica del primer cop que puges a un cavall (n'hi ha que la tenen sense pujar-hi i tot). La sensació de notar una cosa que es mou sota teu i que de moment no controles, per alguns, és bastant xocant. Però aquí està la gràcia, un cop descobreixes com sentir el moviment i a coordinar-lo amb el teu és genial.

*1 m BIOL 1 Ésser viu heterotròfic, generalment dotat de moviment i de sistemes o d'aparells de relació més o menys diferenciats. (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0008869)

"I com el pares?!"

Sovint em pregunten si faig doma, salt, horseball, etc. La meva resposta és que faig una mica de tot i no gaire de res però que sobretot munto a cavall. Tant se'm pot veure amb una sella western com amb una d'anglesa com sense. I pel cap igual: tant puc anar amb filet com amb cabeçada de quadra com sense. Sí: cabeçada de quadra o sense, és a dir, sense un ferro a dintre la boca. La gent se sorprèn i no entén com el cavall pot parar si no porta el fre entre les dents... Però pensem-ho una mica: és igual de sorprenent que pari quan li tiren de la boca que quan no. La comunicació es pot fer per moltes vies.

Portar ferradures

M'he trobat tant gent que demana per què serveixen les ferradures com gent que vol saber per què hi ha cavalls que no en porten. Fem una reflexió: els cavalls no neixen amb ferradures, per tant triem nosaltres si posar-ne o no posar-ne (ho dic perquè a vegades es dóna per suposat que n'han de portar). Un cop clar aquest punt aclarim un altre detall: els cascs dels cavalls són com les nostres ungles que es gasten i creixen constantment. A partir d'aquí, si el ritme de desgast és més ràpid que el de creixement, tenim un problema. Conclusió: les ferradures eviten el desgast excessiu que podem causar amb l'equitació, sobretot si fem treballar el cavall en determinades superfícies. Si no hi ha aquest desgast no són necessàries.

"Arri! Arri!"

Per algun motiu que desconec tot i que tinc les meves teories (entre elles que els actors no en tenen ni idea i que es barreja la munta amb la conducció de carros) a les pel·lícules on apareixen cavalls, generalment westerns, per fer que el cavall arrenqui se li diu "Arri!" i se li dóna una estrebada amb les regnes. A la realitat això no funciona. És més: hem de ser conscients que tot el que fem amb les mans es transmet a la boca i moviments bruscs d'aquest estil no són gens agradables pel cavall. La recomanació que us faig és que no feu cas de les pel·lícules si no és justament per buscar què fan malament.  

"Però no s'espanta de la pilota?"

Per acabar vull desmentir el mite de que la Txispa s'espanta de la pilota de horseball. Corre la creença per l'hípica que li fa por i no és així. De l'únic que no es refia la Txispa són les pedres grosses al marge dels camins (i qui no els té por?). Amb les pilotes, cap problema. (Si no us ho creieu pel Youtube hi ha un vídeo que ho demostra)