Ressaca post-electoral

Com no pot ser d'altra manera avui no podia faltar aquesta entrada. Més que per analitzar els resultats, per recopilar què ha suposat, a nivell personal, aquesta campanya. Una campanya que he observat des de fora com tantes altres però que, a més, he pogut viure des de dins amb bastant més intensitat que les anteriors. El motiu principal? Han sigut les primeres eleccions en què he tingut la possibilitat de tirar el meu vot a l'urna i no ho podia fer de qualsevol manera. De fet, "votar" mai s'hauria de fer de qualsevol manera.  

Vist el desenllaç d'aquestes tres últimes setmanes (i crec que de fa força més temps que es venia coent), avui ens hem aixecat amb ressaca, amb les conseqüències de l'emoció que vam sentir ahir a les 11 de la nit i que ja des d'hores abans ens havia deixat tastar el Twitter. Sobretot ens hem llevat amb la il·lusió de veure que tenim un camí definit, que som molts els que el volem seguir i que ja hem començat a fer-ho. I hem sortit del llit amb ganes de continuar treballant, de fer molta feina i fer-la ben feta. 

Ara no és el moment de protagonismes sinó de retornar la confiança, tenim el deure de lluitar per uns objectius que tenim molt presents. En els esports, l'equip que guanya s'emporta una copa; les eleccions funcionen al revés: et donen la copa però és després quan demostres que n'ets mereixedor.  

Recuperarem les forces sense descansar massa, no ens podem adormir. La campanya ha sigut llarga: la vaig començar a Girona i l'he passat amb encartellades per l'Empordà, actes a BCN, la Bisbal, la UAB, Banyoles i una alt seguiment a través de les xarxes socials. Com jo, i fent encara molt més (moltíssim més), els companys de les JERC d'arreu dels Països Catalans, joves compromesos amb moltes ganes de formar part del canvi i a animar a tothom que en formi part.

I no podia acabar de millor manera la jornada electoral: un munt de whatsapps de "a tal municipi tals resultats", "a tal altre també", "primera força a no sé on"... I un d'especial dient "hem guanyat!!!". Perquè sí, i així ho espero, hem guanyat la responsabilitat de seguir avançant. El president Mas ho va dir ahir: "Tot segueix endavant. Ni un pas enrere".

Ara bé, no ens podem enganyar ni deixar enlluernar. És una pàgina més per escriure la història però queda molt per redactar. I no ens podem oblidar que, tot i els resultats positius a Catalunya, a la resta d'Europa en general han sigut favorables per la dreta i ultradreta. A part de la baixa participació la qual és una patologia de la democràcia que entre tots hem de curar.

Recepta - Salsa de tomata aternativa

Per aquells dies que voleu sortir de la monotonia dels menjars de preparar ràpid però no us voleu complicar gaire l'existència us deixo amb aquesta senzilla proposta: una mescla de sabors ideal per acompanyar pasta, carn o... allò on us porti la imaginació. 

Ingredients (per a 2 persones, mides variables segons el gust)

• 1 ceba
• 1 pastanaga
• 1 tomata
• 1 pera
• 2 cullerades de salsa de soja
• Sal, pebre i oli

Preparació

1. Pelar la ceba i trossejar-la. Fregir-la en una paella amb una mica d'oli.
2. Quan la ceba ja tingui una textura melosa, afegir-hi la pastanaga pelada i tallada a daus petits. Seguidament incorporar-hi la tomata triturada. Finalment posar-hi la pera, també sense pela i a trossos.
3. Deixar-ho coure fins que quedi tou. Cal anar-hi afegint aigua perquè no quedi enganxat (un got d'aigua - deixar que s'evapori - un got d'aigua... tantes vegades com es creguin necessàries).
4. Esperar que es refredi i abocar-ho en un bol per triturar-ho tot amb la batedora.
5. Un cop tingui la textura de salsa, tornar-ho a posar al foc amb la paella. Barrejar-hi la salsa de soja i una mica de sal i pebre. 

Jo voto, nosaltres votem

Tu votes, ell vota, vosaltres voteu, ells voten... Votar, aquell verb tan temut per alguns i que no podem conjugar en primera persona fins als divuit anys, de moment. Ara bé, un cop assolida la majoria d'edat tenim el deure de conjugar-lo: jo voto, nosaltres votem.

Votar ha d'implicar tenir una visió crítica del que ens envolta, que coneguem què volem canviar i com ho volem fer. Tanmateix, i sobretot pels joves que estem estudiant, sovint és complicat estar al dia i assabentats dels temes polítics. No és per falta de voluntat sinó per la dificultat de trobar el temps necessari per fer-ho. Ho deia l'altre dia una companya de classe: No tenim temps ni de llegir el diari! Tot i això, us animo a informar-vos, a interessar-vos i participar sempre que en tingueu la mínima oportunitat.

Una d'aquestes oportunitats serà el 25 de maig. Un cop arribats aquí, toca parlar de la pròxima ocasió que tenim per exercitat allò que anomenem democràcia: les europees, i si ja ens costa implicar-nos en els assumptes propers, en aquest cas encara costa més! Estem en plena campanya d'unes eleccions a què es dóna poca importància ja que sembla que queden lluny i no hi tenim massa res a fer.

Però és el moment per apropar-nos a Europa i apropar-la a nosaltres. Ens afecta Europa i és precisament per això que hem de voler tenir-hi un paper. Atur, sostenibilitat, immigració, igualtat de gènere, habitatge, autodeterminació... A tots ens sonen aquests conceptes: oi que no ens queden tan lluny? Doncs són temes que s'han de tractar i es tracten a Brussel·les. És important que ens hi fem escoltar per molt petita que ens soni la nostra veu.

A nivell personal he de dir que són unes eleccions molt especials: són les primeres en què puc conjugar la primera persona de votar. I no ho desaprofitaré.

Projecte Negrets

Llegiu la primera part aquí

Misteri resolt 

- Agent, sap que ja tenim resolt el cas d'aquell boig que experimentava amb persones?

- Sí, inspector Mel... Però li agrairia que me l'expliqués. Sé que vam aconseguir relacionar les víctimes però no sé gaire res més... 

- Correcte, vostè va donar una pista molt bona per la investigació: entre les dues dones hi havia d'haver una relació.

- Bé, no recordo com va anar això que jo li donés aquesta pista... Devia ser involuntàriament...

- És igual. El cas és que resulta que seguint el rastre d'una i de l'altra vam trobar aquesta relació: eren mare i filla. 

- Tenia entès que la dona era soltera...

- S'ha d'estar casat per tenir fills? La cigonya només passa quan un es casa? No li han explicat mai com es crida a la cigonya perquè vingui?

- És que no ho entenc...

- Jo si vol li explico però em sembla que algú ja ho hauria d'haver fet abans, agent... Miri, quan un home i una dona...

- No es preocupi, sé com funciona. El que no entenc és si es coneixien, com l'havia tingut...

- Ah! Comencem des del principi...

Investigant el mestre vam descobrir que l'havien acusat d'abusos sexuals i l'havien expulsat de l'escola feia poc temps. Es veu que no era el primer cop. Fa 26 anys va estar involucrat en un cas similar. Una nena de 14 anys va quedar embarassada però per falta de proves i que per vergonya ni la nena ni la família en volien parlar massa, no el van condemnar.

- Esperi inspector Mel, 26 anys diu?

- Correcte. Veig que és més llest del que sembla.

- És l'edat de la víctima 3 i la nena de 14 anys que va patir els abusos era la víctima 1.

- Molt bé!    
- Per tant ja tenim relacionats a tres dels voluntaris d'aquest projecte...
- No exactament. En tenim quatre, no tres.
- Vol dir? Víctima 1... Un... Víctima 2... Dos...Víctima 3... Tres...
- Sé contar agent. Vostè es deixa la víctima 4.
- La 4? El noi jove...
- Quant de jove?
- Ah! Eren bessons! Ell tenia la mateixa edat que la víctima 3!

La víctima 1 va marxar del poble quan hi va haver l'escàndol i va tenir dos fills: un nen i una nena. Els van separar poc després de néixer i no s'havien vist més. 

La qüestió està en què feia poc que la víctima 1 i 2 s'havien retrobat. Concretament en els jutjats, durant l'última acusació de la víctima 1 que li havia causat l'expulsió de l'escola. Ella de seguida el va reconèixer i va reviure aquella època que havia intentat oblidar. El va començar a investigar i en descobrir que participaria en el projecte ella va decidir apuntar-s'hi i venjar-se'n. El pla li va sortir malament: no comptava que coincidiria amb els seus dos fills...

- Això també estava programat?
- No, va ser pura casualitat. O la genètica que t'acaba portant a seguir el mateix camí.

Qui sap si per l'instint de mare o va ser algun detall que li va cridar l'atenció tenia clar que aquells eren els seus fills i de seguida va intentar explicar-los la seva història. Però abans que ho fes, la víctima 2 se'n va adonar i la va matar per evitar que sortís tot a la llum. Van trobar una nota on la víctima 1 explicava a la 3 i la 4 que volia parlar amb ells i que es trobessin a algun lloc a una determinada hora. Per la seva desgràcia, aquesta nota va anar a parar en mans de la 2. 

En veure què havia passat, el noi i la noia van interrogar al mestre i li van aconseguir treure la seva versió. No els devia agradar el que els va dir i quan la víctima 2 es disposava a fugir van acabar amb la seva vida (per això el van trobar a l'entrada).

Els remordiment eren massa forts pels dos joves i els van portar al suïcidi. La noia tenia bons coneixements de medicina i verins i en va escollir un que fes un efecte ràpid i que...

- Me'n faig a la idea... No cal que expliqui gaire detalls, per si sol ja és prou esgarrifós. I què me'n diu de la víctima 4?
- També tenia remordiments i es va suïcidar.
- Com?
- Es va penjar amb una corda, no ho recorda?
- Sí, volia dir que per què ho va fer?
- Però vostè ha preguntat "com"...
- Ja...

En qualsevol cas, fa un any van morir en un accident els pares de la víctima 3. Es veu que el periodista s'hi havia vist implicat i se'n sentia culpable.

- Quin cas! Mira que és petit el món... I que capriciós és l'atzar!
- Ja ho pot ben dir...




Del Doctor M. Pinyó:

Com a promotor del macabra, i a la vegada excitant Projecte Negrets, voldria deixar constància dels fets que tingueren lloc a la casa de muntanya destinada a tal experiment. Com una bona obra de teatre, cada personatge tenia el seu paper: el seu diàleg i moviments precisos. He de confessar que m'ha impressionat la capacitat de la policia per crear una història que quadra a la perfecció d'uns fet totalment inventats i escrits per un novel·lista amb molta imaginació. No em voldria assignar el títol de dramaturg  però sí el de manipulador. Si aclarís el misteri ara perdria tot el sentit i la gràcia de la vida és viure amb l'intriga. Ha mort gent i ho ha fet en nom de la ciència. Vull agrair-los la bondat de cedir-me la seva persona i de deixar-se utilitzar. L'experiment ha sigut un èxit. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. 

And then there were none...