Diari de cites

I aquí un altre recull de frases cèlebres de professors. Comentaris que fan reflexionar sobre on estem i què fem, acumulats al llarg de les classes de teoria i seminaris a la part superior de la llibreta d'apunts, en lletra que intenta imitar la cursiva.

"Si ahora fuéramos pollos tendríamos aire acondicionado"

Els pollastres, els més grans usuaris de la més innovadora tecnologia en sistemes intensius de cria. De fet, una granja de pollastres és literalment una fàbrica en què es busquen les condicions òptimes per obtenir la màxima producció: control hores de llum i del color d'aquesta, ventilació i refrigeració programadíssimes...

"Esto lo dejaremos para cuando seáis mayores"

De fet, aquesta frase és exactament igual a la que em va dir l'examinadora del cotxe... "Ja aparcaràs quan siguis gran"... I amb lo bé que ho feia!!

"Ens fem vells per evitar el càncer"

Com més duradora la vida d'una cèl·lula, més possibilitats té de partir alguna alteració en el seu material genètic i acabar derivant a una cèl·lula tumoral, primerament per mutacions però també per l'escurçament dels telòmers. Estem allargant la vida per sobre les nostres possibilitats?

"La fermentación alcohólica. Alguien habrá disfrutado de sus efectos... o sufrido"

El paper de les fermentacions en bioquímica.

"No vamos a entrar en detalles"

Segur? Quan sentiu això comenceu a qüestionar-vos el significat de "detalles". 

"No tenemos que saber los nombres pero son muy fáciles: fosfo etc descarboxilasa"

Jo dels enzims ja m'hauria rebelat, tenen noms impronunciables!! Un consell per futurs estudiants: és interessant i útil saber descompondre paraules i deduir-ne l'etimologia. Saber-se l'alfabet grec també és recomanable. Són coses d'aquelles que quan les estudies penses que són una tonteria però resulten molt pràctiques. Del mateix estil: "Això és l'abreviatura d'una paraula imfumable"

"Els regnes i les monarquies cada vegada estan pitjor"

Fent referència a la classificació obsoleta dels organismes en regnes.

"Els farmacòlegs són fisiòlegs una mica més tontets. Els farmacòlegs diuen que els fisiòlegs són farmacòlegs d'una sola dosi"

Petits enfrontaments entre disciplines. Del mateix estil: "Encara que siguin tots físics i coses d'aquestes" fent referència a algun descobriment d'importància química. 

"Estamos abusando de bacterias"

Molts estudis i investigacions es duen a terme mitjançant bacteris els quals es crien amb gran rapidesa i són fàcils de manipular. De la mateixa manera que hi ha les associacions animalistes, no n'hi ha de bacterianes?

"Vemos con nuestro cerebro, no con los ojos"

Els ulls són la porta que deixa entrar la llum al cervell i és aquest qui la interpreta. És com una càmera de fotos: ella és els ulls, la maquinària, i nosaltres el cervell, el que busca la imatge i la interpreta, que sap quan enfoca i què enfoca. 

Descobertes amb noms i cognoms

Sovint ens trobem amb el dilema de publicar o no les nostres fotografies per l'ús que se'n pugui fer un cop exposades a l'abast de tothom. La causa del problema no és l'afany de propietat sinó el mèrit artístic, la por a que l'esforç que ens ha suposat no se'ns valori. Aquest fet també és aplicable a descobertes científiques. L'entrada d'avui, aprofitant que és 8 de març, es pot desglossar en tres paraules: dona, ciència i reconeixement. 

Fotografia 51

Fotografia 51

Si en algun moment de la vostra vida heu estudiat biologia sabreu que el que anomenem ADN (o en anglès, que està de moda, DNA) és una molècula que trobem a les cèl·lules i en què hi ha escrita gran part de les nostres instruccions: com ens fabriquem i com funcionem. Molt probablement també coneixereu la seva estructura de doble hèlix, és a dir, dues cadenes de nucleòtids (les peces que les formen) enroscades entre elles.

Aquesta forma, que ara ens resulta tan familiar, no va ser desxifrada fins el 1953 quan Watson i Crick van publicar el seu model encara vigent (clic aquí per llegir l'article a la revista Nature). El que molta gent no sap és que en l'elaboració de la seva teoria va ser decisiu el treball d'una altra persona, concretament una fotografia.

L'autora de la imatge, coneguda com a Fotografia 51, va ser Rosalind Franklin, una investigadora que va dedicar-se a estudiar l'ADN amb tècniques de difracció de raigs X. Treballava al King's College de Londres, en un ambient dominat per l'home i suportant les dificultats de fer-se un lloc com a dona en el món científic. Els seus resultats, sense ser-ne informada, es van ensenyar a James Watson i Francis Crick els quals els van servir de gran inspiració.

El 1962 Watson, Crick i Wilkins (qui els va mostrar els avenços de Franklin) van ser guardonats amb el Premi Nobel en Medicina o Fisiologia pels seus descobriments en la importància i estructura de l'ADN. Franklin, que havia mort el 1958 a causa d'un càncer d'ovaris, no se li va reconèixer mai el mèrit.

El cas de la 221

Llegiu la primera part aquí

Misteri resolt

- Inspector Mel... He vist que ha endreçat els documents del cas de la 221, de la dona aquella de l'hotel... Que ja el té resolt?

- Agent: si no estan resolts, no s'endrecen. 

- Ho sé, senyor. Era una pregunta retòrica que indirectament volia preguntar quina era la solució.

- Agent, ha d'aprendre a anar al gra en aquesta vida. Embolicar-se amb preguntes retòriques i indirectes és un malbaratament de temps, energia, paraules...

- Ho sé, senyor. Podria explicar-me el cas?

- Ai, sí, sí, ara li resumeixo:

El primer que vam anar a buscar va ser l'evidència. Aquella dona portava una llista amb noms, que coincidien amb personal de l'hotel, i al costat hi havia una xifra. En veure com havien intentat esborrar aquell rastre vam pensar que a algú (algú que probablement hi apareixia) no li interessava que allò sortís a la llum. Era fàcil creure que el número era una quantitat de diners, possiblement algun tipus de suborn, pagament que havien rebut o realitzat. 

- Però no era així, inspector Mel. Jo mateix me'n vaig encarregar de comprovar-ho: el personal de l'hotel ho va negar rotundament, amb sorpresa, i no hi havia hagut cap moviment bancari fora del normal per part seva.

- Correcte. Aquella llista no tenia cap mena de significat. Cap ni un. 

L'altra camí que vam escollir va ser interrogar la família i coneguts de la víctima.

- Van aconseguir identificar-la? Aquí ja no hi vaig arribar jo...

- Sí, no va ser difícil: portava poca roba, no podia viure gaire lluny. En van denunciar la desaparició a uns quants quilòmetres passades un parell de setmanes. 

La família va concloure que no tenien ni idea de què li havia pogut passar ni qui li ho havia pogut fer. Tanmateix en vam obtenir una pista molt interessant: la lletra de la llibreta no era la de la víctima. 

- Així, l'assassí va matar a la persona equivocada?

- No. L'assassí sabia perfectament què feia. I sabia que escriure una llista amb noms de gent de l'hotel i números a l'atzar ens distrauria una bona estona. No se'ns va ocórrer llavors però segurament aquella no era la primera pàgina sinó la segona. 

- Ostres!! Que intel·ligent!

- De fet no gaire... Va deixar una prova clau, i mai millor dit. 

En anar descartant opcions ens vam centrar amb els que havien tingut contacte amb la víctima i sabien on s'allotjava. Vam tornar a parlar amb la parella, aquest cop per separat. Tots dos van negar conèixer a la noia i vam insistir que ens expliquessin què havien fet aquell dia per si podien recordar haver-la vist en algun altre moment. L'home s'havia passat la tarda a la cafeteria de l'hotel, jugant a cartes amb altres clients. La dona no s'havia mogut de l'habitació...

- Sí que es va moure! Recordo que el recepcionista ens va explicar que li havia anat a canviar la clau que no sé què li havia passat.

- Aquí està el detall! Insisteixo, l'assassí va deixar una prova clau. 

- Ara m'he perdut... Pots anar al gra i deixar-te de metàfores i indirectes?

L'inspector Mel va somriure i va deixar anar l'explicació que ho aclaria tot:

Com és possible que sense fer res d'especial, quedar-se a l'habitació, pogués deformar la clau de tal manera que quedés inservible? El recepcionista no va voler preguntar: "Es veuen coses molt estranyes aquí, coses que costen d'imaginar i millor no saber", ens va dir. En preguntar-li a ella no ens va voler respondre i en comentar-li al seu marit, es va quedar blanc. "Com coi ho va poder saber?" va saltar el marit. Es va desmuntar tot: vam aconseguir mòbil, oportunitat i proves.

- L'home tenia una aventura amb la víctima!

- Agent, no es precipiti: era la dona la que tenia una aventura.

- Eren lesbianes?

- No! Li he dit que no es precipités! L'home sospitava que la dona li era infidel i va contractar a un detectiu que l'espiés: la víctima.

- Així quan l'home va dir que no la coneixia va mentir...

- No. L'home l'havia contractat a través d'intermediaris i el tracte era que no podia saber qui seria per tal de facilitar-li la feina i actuar amb la màxima normalitat possible. Però resulta que la dona ja s'ho havia ensumat i la va calar de seguida.  

Tan bon punt el marit va marxar de l'habitació ella va anar a investigar la noia que els seguia. Ella la va deixar passar i va fer com si realment fos un client més. Però la llibreta la va delatar: a la primera pàgina hi havia anotacions sobre el matrimoni i en un atac de ràbia la va estrangular allà mateix, sense miraments. Per dissimular-ho i obstaculitzar la feina de la policia va arrancar la primera pàgina, va escriure la llista falsa a la segona i també la va arrancar. Per acabar va sortir i va tancar la porta, deixant una habitació tancada amb un cadàver a dins amb la clau.

- Perdoni, com diu? Com va deixar la clau a dins i tancar des de fora alhora?

- No està atent, eh agent? A dintre va deixar-hi la seva clau. No era la clau de la 221 la que vam trobar. La clau de la 221 va ser la que va destrossar i va anar a canviar a recepció fent-la passar per la seva. Només va haver de canviar els clauers on hi diu el número d'habitació i confiar que a ningú de li acudiria comprovar que coincidís o obrís una altra porta. Amb el temps hauria passat com una broma o equivocació per part de l'hotel. Tanmateix es va equivocar i quan ho vam haver provat ja teníem la prova definitiva: una clau que obria la seva habitació i no la de l'escenari del crim.