Gargots

- Xènia, t'he fet un dibuix i el tens sobre la teva taula.

- Ooooh! Quan arribi a casa me'l miro! Gràcies!

(...)

- Et va agradar el dibuix?

- Sí! Però... Jo em pensava que l'havies fet tu... 

- Sí, amb l'ordinador!

- Ja... Doncs Gal·la, el pròxim cop m'agradarà molt i molt més que me'l facis a mà i no gastis tinta de la impressora!

(...)

- Xènia, t'he fet un altre dibuix i el tens sobre la teva taula.

- Ah sí? L'has fet a mà aquesta vegada?

- Sí!

(...)

- Et va agradar el dibuix?

- Sí! Ara... Era un cavall una mica dels Simpsons... Veig que la campanya de l'ANC de que tot sigui groc la tens clara però estaria bé que haguessis pintat el cavall de colors

(...)

- Gal·la, portes molta estona a l'ordinador... Per què no l'apagues i fas alguna altra cosa?

- Fem la parada de Barbies que vas dir que faríem!

- Home... Jo tinc molta feina... Té, mira, ja sé què pots fer: et dono un full en blanc i els colors per pintar.

Dibuixos (entre altres) penjats a l'habitació

I per fi ahir vaig aconseguir el dibuix fet a mà que feia dies que demanava. El tinc penjat a l'habitació, juntament amb el que sembla dels Simpsons i altres dibuixos que m'han regalat nens a qui he donat classes a l'hípica (concretament la Irene, l'Abril i la Martina i en Set). Aquests detalls són molt agraïts i per ells és una manera de retornar-te el temps que els dediques. Per tant, si em voleu fer la pilota, nens i nenes, feu-me un dibuix.

Quan era petita també tenia l'habitació plena de dibuixos, llavors fets meus (encara ara n'hi tinc algun). Guardo tots aquests dibuixos i quan toca fer endreça és molt graciós trobar-los, mirar-los i remirar-los i pensar: carai, quina imaginació que tenia! Crec que dibuixar és una gran manera de fer treballar la creativitat, la qual és molt útil en situacions quotidianes.  

Actualment, hem volgut perdre part d'aquesta capacitat a causa de l'abús de l'estandardització que proporcionen les noves tecnologies: escrivim tots amb el mateix tipus de lletres, "pintem" i "decorem" les fotos amb les mateixes màscares que ofereix l'Instagram... El ventall és ampli, molt ampli i sovint tan ampli que acaba sent inexplorable. Però a diferència del ventall humà, és finit. Cadascú té les seves particularitats, un traç únic, un enfoc propi. De fet, en això es basa la grafologia, el reconeixement biomètric de la signatura...

L'art es pot transmetre de moltes maneres i tothom en té algunes de preferents. N'hi ha que s'encaminen cap a la comunicació visual, d'altres cap a la musical, oral o escrita (sí, escriure i parlar són arts) però totes amb la mateixa finalitat: arribar a algú. Personalment em decanto cap a la visual, com ja sabeu m'encanta la fotografia. Tanmateix, suposo que si em nego a prendre apunts amb l'ordinador és precisament per poder fer treballar les mans, gargotejar el full, crear línies que uneixen paraules ("paraules", entre cometes perquè a vegades em sembla que no són ni això) i esquematitzar conceptes en forma de dibuix. Perquè dibuixar és una manera de continuar sent nen. 

Coses curioses que et trobes projectades en entrar a classe
(frase de Paco Roca)

PD: Interessant l'últim Quèquicom (de fet com sempre) que parla de l'ús de la il·lustració en la ciència. Us deixo l'enllaç clicant aquí. Relacionat amb això, l'altre dia un professor ens explicava que en una universitat americana, perquè els alumnes aprenguessin els noms de l'anatomia tenien quaderns de "pinta y colorea" ja que dibuixar, fer-se esquemes, poder visualitzar conceptes és una molt bona manera d'aprendre.