Hi havia una vegada una princesa que va conèixer un príncep. Es van enamorar, van casar-se, van tenir fills, fueron felices y comieron perdices. I hi havia una vegada un príncep que va conèixer una plebea. Es van enamorar, van casar-se, van tenir fills, fueron felices y comieron perdices.
Fins aquí el que ens han explicat els "clàssics contes Disney". Però és que també hi havia una vegada un príncep que va casar-se amb una princesa, després es van conèixer, van tenir fills i mai es van enamorar, mai van ser feliços però van menjar perdius. I hi havia una vegada un plebeu que es va enamorar d'una plebea, van tenir fills, van casar-se, van ser feliços però no es podien permetre menjar perdius. I hi havia una vegada una plebea que es va enamorar d'un príncep però no es van conèixer, ni es van casar, ni van tenir fills.
I encara hi havia una vegada un príncep que va conèixer un altre príncep. Es van enamorar però no van poder casar-se, ni tenir fills, ni ser feliços... Bé, sí que es van casar, cadascun amb una princesa, a qui no estimaven, perquè era el que tocava. I van tenir fills perquè era el que tocava. Però no eren feliços.
Per sort les coses canvien. Hi havia una vegada un noi que va conèixer un altre noi. Es van enamorar, van casar-se, van adoptar dos fills, van ser feliços i van menjar anissos (perdius no que eren vegans). I hi havia una vegada una noia que va conèixer una altra noia. Es van enamorar, no es van casar, van adoptar un gos, eren felices i s'ho menjaven tot. I hi havia una vegada un noi que es va conèixer a si mateix després d'haver-li fet creure que era una noia, va ser feliç i es va menjar el món.
I també hi havia una vegada una noia que volia conèixer nois. Però no enamorar-se, ni casar-se, ni tenir fills. I un noi que volia conèixer noies. Però no enamorar-se ni casar-se, ni tenir fills. I una noia que volia conèixer nois i noies. I potser algun dia enamorar-se, casar-se i tenir fills. I un noi que tenia amics i amb això ho tenia tot...
I mil situacions diverses més. Estimar ha de ser una acció lliure, decidir-ne la direcció és una opció personal.
