diumenge, 15 de juny del 2014

"Està descansant la pota"



Una de les coses que crida més l'atenció quan entres al món dels cavalls és veure'ls amb tres potes recolzades a terra i la quarta mig arronsada. La gent sol preguntar si és que els fa mal. La resposta que sempre donem, perquè és la que ens van donar a nosaltres en el seu moment, és que "estan descansant la pota". 

Anem a analitzar més la situació i a aprofundir-hi. Aquesta postura la veiem en cavalls però no en altres espècies com vaques, gossos o gats per posar alguns exemples. Un altre detall és que descansen les potes posteriors però no les anteriors. Tot això té una explicació anatòmica: el sistema de sosteniment passiu. Aquest mecanisme és el que els permet passar-se la major part del dia drets sense cansar-se i anar menjant herba, amb la necessitat d'estirar-se molt poca estona en comparació altres animals. Tot i que el sistema de sosteniment passiu el trobem en altres herbívors, el cavall és el que el té més desenvolupat.


Com funciona el sistema de sosteniment passiu

A mode orientatiu, a l'esquema de l'esquerra podeu veure l'efecte que té el pes (fletxa vermella) sobre les articulacions: tendeix a flexionar l'espatlla i el colze en el membre toràcic (pota de davant) i a flexionar el maluc i el genoll i sobreextensionar el tars en el membre pelvià (pota de darrere). L'articulació metacarpofalàngica tendeix a la hiperextensió.

Per tal d'evitar-ho un seguit de lligaments i tendons actuen contrarestant la pressió del pes. En el cas del genoll, per exemple, també hi juga un paper important la ròtula: queda bloquejada mantenint la posició. És una qüestió de física, de trobar l'equilibri estirant per un costat o per l'altre.

Fixeu-vos però que no he parlat de músculs en si. Els músculs gasten energia per treballar i precisament, tal com diu el seu nom, aquest sistema cal que sigui passiu per poder funcionar durant moltes hores. Si no, la inversió no valdria la pena. De fet, hi participen alguns músculs com el bíceps braquial el qual manté l'extensió de l'espatlla. Aquest però, en èquids, és molt tendinós i per tant el seu consum d'energia no és gaire elevat.

Tanmateix i per altra banda, els responsables d'evitar una excessiva flexió del maluc són els glutis. Aquests no són tendinosos, tot el contrari: són molt musculars i per tant es cansen. Així doncs, amb la finalitat de "descansar-los", els cavalls arromanguen la pota adoptant aquesta posició típica del "que li fa mal?".

Penso que una manera molt visual per entendre-ho és imaginar un titella. El sistema de sosteniment passiu serien fils que uneixen i tensen les diferents peces de la seva estructura. Hi ha algunes peces però que estan unides per globus. Tots sabem, que amb el temps els globus van perdent l'aire i s'han d'inflar perquè recuperin la consistència i no quedin fofos. Els lligaments i tendons serien els fils que aguanten i aguanten sense cedir. Els músculs serien els globus els quals necessiten constantment una aportació d'aire (energia) per mantenir la forma i amb ella la seva funció.