L'any passat vaig acabar el Grau de Veterinària amb un TFG amb metodologia ApS pel qual m'han donat un premi. Però... Què és l'ApS? L'ApS o Aprenentatge i Servei és una simbiosi entre l'alumne, el seu centre educatiu i una entitat externa on s'hi realitzarà una activitat vinculada amb els coneixements i comptències que ha d'adquirir l'estudiant. Alhora, aquesta activitat ha d'aportar alguna cosa a la comunitat, que generarà un retorn cap al centre educatiu. És a dir, és la barreja d'un voluntariat amb unes pràctiques acadèmiques. Ara bé... "ApS" no deixa de ser una etiqueta a una metodologia que es creu innovadora i que com tantes d'altres metodologies innovadores està de moda. I és que:
Em costa concebre l'aprenentatge com a alguna cosa diferent a l'ApS. Aprendre allunyat de la realitat, de la realitat dels coneixements però també del seu context, no és aprendre.
Com hem arribat fins aquí? Per què ens hem hagut d'inventar un nom i teoritzar allò que hauria de ser el que es fa per defecte i que no hauríem ni de plantejar? Doncs perquè l'educació, i sobretot la universitat (com molts altres àmbits: associacionisme, món laboral, esport) és endogàmica i encaixonada a uns continguts curriculars, poc oberta a interrelacionar-se amb l'exterior. Sempre veus a la mateixa gent, amb uns interessos semblants als teus... I sorpren quan surts i t'adones que no tothom és així.
En la meva experiència amb el TFG em va sorprendre més la sorpresa que la resta de participants van tenir amb l'entitat que no pas la mateixa entitat (un institut d'alta complexitat). Potser per edat, per trajectòria, per implicació social o per procedència... Sigui com sigui em va xocar el descobriment d'una realitat prou extesa i que per mi, tot i que no m'era una realitat pròpia, no em resultava tan estranya.
L'educació és una eina de creació de consciència. Ens formem per viure en un entorn que hem d'entendre, tant des d'una perspectiva social per combatre les desigualtats com des d'una perspectiva biològica. Per supervivència. Perdem una part dels aprenentatges i competències que adquirim si no som capaços d'aplicar-los per a transformar. I la transformació s'ha de motivar quan es transfereixen els coneixements, sota el nom que sigui... O fins i tot sense cap etiqueta. S'ha de fer tant a les escoles, on els darrers anys ja hi ha hagut canvis i es promouen cada vegada més els projectes pedagògics, com als instituts i universitats. És bàsic que les universitats també facin el pas. L'especialització pot tenir avantatges a nivell acadèmic i professional; a nivell social no. Ara bé, tampoc cal inventar res. Simplement obrir-se. I és que, de fet, ja hi ha moltes coses que són ApS i no se'ls diu així.
És imprescindible aportar realitats diferents als centres educatius, persones amb diversitat de gènere, cultura, aparença, que resultin referents. Sovint mostrem només els casos d'èxit i invisiblitzem la resta. Ens hem de preguntar si això propicia a la generació de nous èxits o crea frustracions. Crec que dels referents se'n poden dir moltes coses, plantejar-nos què suposa la necessitat de que hi siguin... Però això ja ho deixarem per a una altra entrada. És important tenir una varietat de referents i no considerar veritats absolutes tot el que provingui d'algú a qui se li atorga l'autoritat. S'ha de vigilar que els centres educatius no es converteixin en les cavernes de Plató.
De la mateixa manera que està descrit (tot i que no reconegut) el trastorn per dèficit de natura, podríem parlar del dèficit de realitats socials i vincular-ho al creixement de pensaments individualistes i fins i tot xenòfobs. Penso que la competitivitat del sistema educatiu propicia aquest dèficit de realitats socials, la meva experiència en tres móns diferents (Veterinària, Biologia i Ciències Ambientals) m'ho reafirma: malgrat que a nivell de continguts els tres Graus podrien tenir similituds, la consciència social és molt diferent. M'entristeix i preocupa que sigui així. La universitat ha de crear només professionals o ciutadans al servei de tota la societat? Com poden estar aquests professionals al servei de la societat si no la coneixen?
De la mateixa manera que la política no es pot fer des dels despatxos, la ciència no es pot fer només des dels laboratoris.
