Tornem-hi!

Fa un temps em van fer adonar que deia molt sovint "som-hi". Acostumo (amb algunes excepcions) a encarar amb ganes i il·lusió el fet d'anar per feina i posar-me mans a l'obra. És gratificant poder fer coses que t'agraden i afrontar-les amb ànims i positivisme és la millor manera de dur-les a terme. 

Un any enrere em mirava el curs amb respecte. Me l'esperava amb entusiasme, sí, però també amb respecte. Tot nou, horaris estranys, gent desconeguda... Tocava fer un canvi de xip i amb ell un canvi de prioritats. Així va ser. I aprofitant tota la moguda vaig començar aquest blog, del qual en faig una valoració molt bona i que espero continuar. Com ja sabeu estic encantada de que feu comentaris i opineu, totes les vostres aportacions són benvingudes.

Aquest any me'l miro d'una manera diferent. Ja em conec els punts dèbils i sé per on he d'atacar. Ja em conec el funcionament de les classes, dels professors i dels companys. El repte que m'he plantejat és costós però sé que sóc prou tossuda per superar-lo. 

Crec que hem millorat en alguns aspectes: els horaris d'enguany no són tan caòtics com ho eren en l'anterior (potser perquè ja ens hi hem acostumat), no queden hores perdudes i fer teoria al matí ens permetrà assistir més desperts a classe. A més, poder-me prendre el luxe de tornar tranquil·lament algunes tardes a la Bisbal és d'agrair. 

Avui transformo el "som-hi" amb un "tornem-hi". Tornem a aixecar-se a les 6 per agafar el bus a Girona; tornem a les llargues hores de biblioteca; tornem a l'olor de formol enganxada a tot el cos i a la dels guants de làtex enganxada a les mans; tornem als deliciosos croissants de xocolata del bar; tornem a les taules inclinades; tornem a l'allau de noms per recordar; tornem a exposar-se a la Coxiella; tornem a les baralles amb la impressora, tornem a... Tornem-hi!