Consternació, solidaritat, postureig o hipocresia. Sigui com sigui com ho anomeneu, les xarxes s'han omplert aquests dies de comentaris, missatges de suport i imatges respecte els atemptats del passat divendres a París. Alguns es queden amb la tristesa de les víctimes. D'altres van més enllà i en condemnen els culpables, sovint sense arriba a profunditzar en quines són les causes i caient en l'error d'etiquetar i criminalitzar a persones que no hi tenen res a veure. I d'altres encara arriben més lluny i acusen d'hipòcrita a una societat de memòria curta i selectiva, que es queda amb la resposta fàcil, la superficial, que només obre els ulls i la boca quan ho fan els mitjans.
Estarem uns dies pendents del que passi a França, amb la mirada a Síria i de reüll veurem la reacció de la resta del món. Sabem que qualsevol pas en fals pot ser decisiu i que aquests fets poden marcar moltes trajectòries tal com ho van fer la caiguda de les Torres Bessones o l'11M de Madrid. Alguns potser ho viuran amb nervis i por...
Por... Hem de tenir por dels monstres que s'amaguen sota el llit per mantenir la innocència infantil. Hem de tenir por de caure per mantenir-nos en alerta. Hem de tenir por de l'enyorança per intensificar cada moment. Però no hauríem de tenir por de les persones. No hauríem de tenir por de les creences dels altres ni construir les nostres pròpies amb por. No hauríem de tenir por a la mort perquè llavors n'agafem a la vida. La victòria de la por és la derrota de la raó... I la derrota de la pau.
Consternació, solidaritat, postureig o hipocresia. Sigui com sigui, aquests dies no caiguem en l'error de voler vèncer a la por amb la força. Analitzem les causes i eduquem per poder trobar les solucions perquè, tot i que potser no en coneixem els ingredients, a la recepta màgica de la pau no hi cap la ignorància.
Estarem uns dies pendents del que passi a França, amb la mirada a Síria i de reüll veurem la reacció de la resta del món. Sabem que qualsevol pas en fals pot ser decisiu i que aquests fets poden marcar moltes trajectòries tal com ho van fer la caiguda de les Torres Bessones o l'11M de Madrid. Alguns potser ho viuran amb nervis i por...
Por... Hem de tenir por dels monstres que s'amaguen sota el llit per mantenir la innocència infantil. Hem de tenir por de caure per mantenir-nos en alerta. Hem de tenir por de l'enyorança per intensificar cada moment. Però no hauríem de tenir por de les persones. No hauríem de tenir por de les creences dels altres ni construir les nostres pròpies amb por. No hauríem de tenir por a la mort perquè llavors n'agafem a la vida. La victòria de la por és la derrota de la raó... I la derrota de la pau.
Consternació, solidaritat, postureig o hipocresia. Sigui com sigui, aquests dies no caiguem en l'error de voler vèncer a la por amb la força. Analitzem les causes i eduquem per poder trobar les solucions perquè, tot i que potser no en coneixem els ingredients, a la recepta màgica de la pau no hi cap la ignorància.
