He tingut un somni... No, no és per citar a Martin Luther King ni és una revelació divina. Simplement el subconscient que a vegades fa aquestes coses, que relaciona una mica d'aquí i una mica d'allà de la realitat per portar-te en un món imaginari. En el somni d'avui hi apareixia, no morta però quasi, una guilla (guineu pels que no sou de la Bisbal i rodalies). No tinc clar si havia estat abatuda per un caçador o atropellada, la qüestió és que es trobava a baix les escales de ca la meva àvia, ajaguda a terra pràcticament immòbil, sense reaccionar.
En aquests casos, una situació poc corrent, costa saber com actuar... No t'hi trobes cada dia amb un animal salvatge agonitzant a mig de la ciutat! La primera idea: portar la guilla al veterinari. Corre a buscar un transportín dels gats! No sé el perquè però tornava a l'escala sense el transportín i amb una altra intenció ja que, com hauríem agafat a l'animal? I si li haguéssim fet més mal? I si s'hagués enfrontat a nosaltres? A més, l'estrès d'anar en cotxe fins a vés a saber quin veterinari l'hauria acabat de matar.
Doncs bé, la segona opció era trucar als forestals. Agafo el mòbil i començo a buscar-ne el número que hauria de tenir guardat. Guardat igual que el dels Mossos, Policia Local, Bombers, CAP... Miro a la F de Forestals i res. Miro a la A d'Agents Rurals i res. Torno a mirar la A d'Agents Forestals i res... No apareix. I per acabar-ho d'arrodonir no tinc megues per buscar-lo a internet.
Total que al final arriben més veïns dient que ja han avisat ells a les autoritats pertinents, la guilla es reanima de cop i, la mar de carinyosa, es deixa tocar pels nens que han anat sortint de tot arreu, i jo, aprofitant que no qualsevol dia tens tant a mà una bèstia així, agafo el mòbil i li faig fotos de sota les potes.
Tot aquest popurri té una explicació. La primera i més important, l'haver de treure la pols al TDR. Després un fet de principis de juliol. A Vulpellac (porto temps preguntant-me si l'origen del nom és algo així com "llac de guilles*", si algú m'ho pot aclarir o desmentir li agrairia) hi havia al costat de la carretera un animal atropellat. M'havien dit que era un gos però quan hi vaig passar jo vaig poder veure que era una guilla. Malauradament se'n veuen massa sovint d'animals atropellats i ja no em xoquen però sí que és veritat que m'hi fixo i em queda. A això cal afegir-hi l'actuació d'una guilla al primer programa de
Vaya Fauna (ja ho vaig comentar en una ocasió i no hi tornaré) i que ahir hi vaig tornar a pensar en veure que feien la final del concurs (que tampoc m'estendré a comentar tot i que hi ha moltes coses a dir). Simplement un detallet per reflexionar: les guilles són animals salvatges ("cuidado"
en confondre els termes raça i espècie: guilla és una espècie, les races són invencions humanes i que per tant només es donen en animals domèstics, cosa que per molt que ensinistrem no serà, domar vs domesticar).
No hauria donat més importància al tema si no hagués estat per casualitats d'aquelles de la vida que et fan plantejar-te si realment són casualitats. Avui passejant amb la Txispa no m'he trobat cap guilla físicament però sí el seu rastre. Es distingia molt clarament, formades després de la pluja de la setmana passada, ara amb el terra ja sec i poc alterat gràcies al poc trànsit estiuenc per les Gavarres. Primer han sigut les de guilla i, amb la vista ja fixada a cap avall, després unes de teixó molt ben definides i, com no, moltíssimes de seglar.
La guilla, guineu, zorro, fox o com sigui que els digueu a aquests carnívors, és un els mamífers que més gent coneix de les Gavarres. Com la majoria d'aquests animals és difícil veure'n en directe, però no tant trobar pistes de la seva presència que ens recorden que hi són.
Ah! I us he de dir que ho he mirat i sí que tinc guardat el número dels Forestals. A la A d'Agents Rurals.
*El nom científic de les guilles és
Vulpes vulpes
