Arriba la revetlla de St. Joan. Aquests dies hi ha principalment dos grups de gent que van a comprar: un que compra petards i un altre que compra pastilles tranquil·litzants per gossos. Mai he sigut de tirar petards i fer gaire soroll, ni tampoc he tingut gos. Per tant, no entro dins aquesta classificació i com a mera espectadora puc arribar a entendre tant els uns com els altres.
Els propietaris de gossos que es preocupen per les seves mascotes o bé acaben marxant a un lloc més calmat, o bé es gasten els diners al veterinari per deixar l'animal una mica atontat durant unes hores. Evidentment hi ha gossos de tot tipus, n'hi ha que no els importarà anar sentint els espetecs i d'altres que ni amb pastilles es relaxaran.
Els propietaris de gossos que es preocupen per les seves mascotes o bé acaben marxant a un lloc més calmat, o bé es gasten els diners al veterinari per deixar l'animal una mica atontat durant unes hores. Evidentment hi ha gossos de tot tipus, n'hi ha que no els importarà anar sentint els espetecs i d'altres que ni amb pastilles es relaxaran.
Tot i que a altres espècies tampoc els facin massa gràcia els petards, parlo de gossos perquè són els casos més espectaculars de por que he vist. Buscar llocs per amagar-se, tremolar i fins i tot fugir, hi hagi el que hi hagi al davant. Recordo un any per St. Joan que acollíem la gossa dels meus avis, la Nica, i volent tornar cap a casa seva ben espantada li va quedar el cap encallat entre els barrots de la tanca que separa els dos jardins. Per poder-la treure d'allà vam haver de serrar una de les barres.
Amb tot això, no pretenc anar contra la festa ni negar a ningú tirar petards. Simplement crec que entre tots hem de ser conscients i pensar que les nostres accions no només les sentim nosaltres. Reflexionem-hi: potser no cal començar a tirar petards deu dies abans i seguir-ne tirant deu dies després, potser no cap tirar un petard súper fort si amb un de fort ja ens xiulen les orelles. Demano que siguem responsables per minimitzar el patiment dels altres.
