...I altres maneres de destrossar grans pel·lícules de la infància
Hi ha vàries pel·lícules que m'han marcat la infància. Pel·lícules de
dibuixos que podia mirar-me-les una vegada i una altra sense cansar-me. La
majoria són les típiques històries de Disney, ensucrades, amb uns personatges
bons que sempre guanyen i uns de dolents que mai acaben bé. Amb els anys,
quan he tornat a veure aquestes pel·lícules ja sigui perquè els meus cosins les
miren o perquè m'ha entrat l'enyorança dels vells temps, he anat trobant el
significat de coses a les quals, per la meva innocència i desconeixença de nena
petita, no donava importància i que en realitat són essencials.
Un exemple en què m'he trobat recentment és la pel·lícula Anastasia (precisament
aquesta no és de Disney). Era de les meves preferides i ara m'adono que la meva
visió era molt superficial. Darrere la història fictícia n'hi ha una de real
que me la va portar a descobrir una classe de Biologia Cel·lular. Gràcies a la
curiositat, Internet i tot el que he après al llarg dels anys he pogut lligar
molt fils que no relacionava i m'he demostrat a mi mateixa que el món, la vida,
és una xarxa que el coneixement va construint.
Contextualització de la pel·lícula
 |
| Anastasia, 1997 |
Principis del segle XX, el tsar de Rússia i la seva família són perseguits i maleïts per Rasputin. Les úniques que aconsegueixen escapar-se són Anastasia (una de les filles) i la seva àvia. Tanmateix, durant la fugida Anastasia se separa de l'àvia i passa els següents anys de la seva vida com una desconeguda en un orfenat. Arriba un punt en què decideix anar a buscar qui és realment i es troba amb Dimitri, un jove que havia servit a la família reial, i Vladimir que també n'era un antic servent. L'ajuden a retrobar-se amb la seva àvia, que viu a Paris, primer com un engany per aconseguir la recompensa ofereix per la néta però finalment, simplement per amor. Pel camí, Rasputin els posa tot d'entrebancs amb l'objectiu de matar a l'última de la dinastia Romànov.
La pel·lícula està basada en fets reals, en la revolució russa del 1917 que va acabar amb el règim tsarista. El tsar, la tsarina i els seus fills (quatre noies i un noi) van ser executats el 1918 a Ekaterinburg. En un primer moment no se sabia on estaven enterrats els cossos i va sorgir el mite que algun dels fills podia restar viu. De fet, fruit de la llegenda, van aparèixer dones dient que eren l'Anastasia; el cas més conegut és el de l'Anna Anderson. El 1991 es va trobar una fossa amb els cinc dels set cossos dels Romànov. Faltaven una filla i el fill i aquí va ser on van tornar a córrer rumors sobre la supervivència de l'Anastasia. El 2007 es va trobar una segona fossa amb dos cossos.
Així doncs, va sobreviure l'Anastasia?
Els mitocondris són el motor de les nostres cèl·lules, els encarregats de proporcionar-nos l'energia que necessitem per mitjà de les reaccions del cicle de Krebs i de la cadena respiratòria. El seu origen s'explica amb la teoria endosimbiòtica formulada per Lynn Margulis: cèl·lules eucariotes primitives van endocitar (dit d'una manera col·loquial: "menjar-se") uns bacteris capaços d'utilitzar l'oxigen en l'obtenció d'energia, un mecanisme més eficaç que les fermentacions anaeròbiques.
Com a bacteris tenien el seu propi material genètic i tots els elements necessaris per a sintetitzar proteïnes. Part de l'ADN s'ha conservat fins a l'actualitat i per tant, en les nostres cèl·lules no trobem sols ADN en el nucli sinó també en els mitocondris. Aquest fet és aprofitat per investigadors forenses per a la identificació de cadàvers ja que ofereix dos avantatges enfront de l'ADN del nucli: de mitocondris n'hi ha molts en una cèl·lula (de nuclis només un), en una mostra degradada és més fàcil trobar alguna molècula en bon estat i, per altra banda, s'eviten problemes de paternitat il·legítima ja que els heretem de la mare.
Utilitzant aquest sistema es van analitzar i estudiar els cossos de la segona fossa. Es va concloure que les restes pertanyien als Romànov i es va descartar la possibilitat que algun fill hagués sobreviscut.
Qui era Rasputin?
Un altre punt allunyat de la realitat és el paper de Rasputin. Grigori Rasputin era un monjo siberià que va tractar el fill dels Romànov que patia hemofília. Tot i que era una persona polèmica amb fama de faldiller, tenia una gran relació amb el tsar (i especialment amb la tsarina). El 1916 va ser assassinat per propis membres de la cort reial i, segons s'ha descobert, també hi prengueren part els serveis secrets britànics. Va ser un crim violent en què se'l va enverinar, disparar, colpejar i llançar al riu gelat. L'objectiu era acabar amb la influència que Rasputin tenia sobre la tsarina, d'origen alemany, en plena Primera Guerra Mundial.
Per tant, quan els Romànov van morir ja feia dos anys que Rasputin havia mort. En la pel·lícula apareix com a dolent quan en realitat no va participar de forma directa en la fi dels Romànov.
Els mitocondris són el motor de les nostres cèl·lules, els encarregats de proporcionar-nos l'energia que necessitem per mitjà de les reaccions del cicle de Krebs i de la cadena respiratòria. El seu origen s'explica amb la teoria endosimbiòtica formulada per Lynn Margulis: cèl·lules eucariotes primitives van endocitar (dit d'una manera col·loquial: "menjar-se") uns bacteris capaços d'utilitzar l'oxigen en l'obtenció d'energia, un mecanisme més eficaç que les fermentacions anaeròbiques.
 |
| Mitocondris de cèl·lules del teixit pulmonar de mamífer |
Utilitzant aquest sistema es van analitzar i estudiar els cossos de la segona fossa. Es va concloure que les restes pertanyien als Romànov i es va descartar la possibilitat que algun fill hagués sobreviscut.
Qui era Rasputin?
Un altre punt allunyat de la realitat és el paper de Rasputin. Grigori Rasputin era un monjo siberià que va tractar el fill dels Romànov que patia hemofília. Tot i que era una persona polèmica amb fama de faldiller, tenia una gran relació amb el tsar (i especialment amb la tsarina). El 1916 va ser assassinat per propis membres de la cort reial i, segons s'ha descobert, també hi prengueren part els serveis secrets britànics. Va ser un crim violent en què se'l va enverinar, disparar, colpejar i llançar al riu gelat. L'objectiu era acabar amb la influència que Rasputin tenia sobre la tsarina, d'origen alemany, en plena Primera Guerra Mundial.
Per tant, quan els Romànov van morir ja feia dos anys que Rasputin havia mort. En la pel·lícula apareix com a dolent quan en realitat no va participar de forma directa en la fi dels Romànov.
