Fa uns dies va caure Whatsapp durant unes miserables hores. La reacció de seguida es va fer notar: missatges de desesperació al Twitter, descàrregues en massa de Telegram i alguns amb xarxes per anar a caçar coloms o preparant les fogueres per enviar senyals de fum. Bé, tampoc cal passar-nos ni inventar-nos la història com va fer ahir Jordi Évole (que per cert encara no he vist i malauradament miraré sabent ja que tot era fals...) però sí que la mobilització va ser un pèl exagerada.
S'ha de reconèixer que Whatsapp és una eina molt útil i que en aquests moment ja ens resulta imprescindible. Tanmateix, aquesta necessitat obsessiva d'estar permanentment comunicats ens priva de la nostra pròpia capacitat comunicativa. Dependre d'un sistema tecnològic ens fa perdre de vista el sistema biològic amb que estem dissenyats, prenent-nos part de la humanitat que encara ens queda.
No és fins que ens trobem en condicions extremes (p.ex. durant la nevada del 2010) que reapareix un bri de la nostra naturalesa i s'esvaeixen totes les capes que l'amaguen formades per les màquines sintètiques que hem anat creant. La gent surt al carrer perquè a dintre casa no té res a fer, cap tele per mirar; parla amb el veí perquè potser junts poden solucionar algun petit problema que llavors es transforma en essencial, o va a la botiga que té al costat, caminant, perquè no pot agafar el cotxe i anar-se'n al supermercat.
Crec que un bon exercici és, almenys durant un dia, deixar el mòbil apagat, no encendre l'ordinador i fer tot allò que un té pensat fer sense distraccions. Desintoxicar-se de la comunicació virtual i centrar-nos en la real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada