Misteri resolt
- Inspector Mel... He vist que ha endreçat els documents del cas de la 221, de la dona aquella de l'hotel... Que ja el té resolt?
- Agent: si no estan resolts, no s'endrecen.
- Ho sé, senyor. Era una pregunta retòrica que indirectament volia preguntar quina era la solució.
- Agent, ha d'aprendre a anar al gra en aquesta vida. Embolicar-se amb preguntes retòriques i indirectes és un malbaratament de temps, energia, paraules...
- Ho sé, senyor. Podria explicar-me el cas?
- Ai, sí, sí, ara li resumeixo:
El primer que vam anar a buscar va ser l'evidència. Aquella dona portava una llista amb noms, que coincidien amb personal de l'hotel, i al costat hi havia una xifra. En veure com havien intentat esborrar aquell rastre vam pensar que a algú (algú que probablement hi apareixia) no li interessava que allò sortís a la llum. Era fàcil creure que el número era una quantitat de diners, possiblement algun tipus de suborn, pagament que havien rebut o realitzat.
- Però no era així, inspector Mel. Jo mateix me'n vaig encarregar de comprovar-ho: el personal de l'hotel ho va negar rotundament, amb sorpresa, i no hi havia hagut cap moviment bancari fora del normal per part seva.
- Correcte. Aquella llista no tenia cap mena de significat. Cap ni un.
L'altra camí que vam escollir va ser interrogar la família i coneguts de la víctima.
- Van aconseguir identificar-la? Aquí ja no hi vaig arribar jo...
- Sí, no va ser difícil: portava poca roba, no podia viure gaire lluny. En van denunciar la desaparició a uns quants quilòmetres passades un parell de setmanes.
La família va concloure que no tenien ni idea de què li havia pogut passar ni qui li ho havia pogut fer. Tanmateix en vam obtenir una pista molt interessant: la lletra de la llibreta no era la de la víctima.
- Així, l'assassí va matar a la persona equivocada?
- No. L'assassí sabia perfectament què feia. I sabia que escriure una llista amb noms de gent de l'hotel i números a l'atzar ens distrauria una bona estona. No se'ns va ocórrer llavors però segurament aquella no era la primera pàgina sinó la segona.
- Ostres!! Que intel·ligent!
- De fet no gaire... Va deixar una prova clau, i mai millor dit.
En anar descartant opcions ens vam centrar amb els que havien tingut contacte amb la víctima i sabien on s'allotjava. Vam tornar a parlar amb la parella, aquest cop per separat. Tots dos van negar conèixer a la noia i vam insistir que ens expliquessin què havien fet aquell dia per si podien recordar haver-la vist en algun altre moment. L'home s'havia passat la tarda a la cafeteria de l'hotel, jugant a cartes amb altres clients. La dona no s'havia mogut de l'habitació...
- Sí que es va moure! Recordo que el recepcionista ens va explicar que li havia anat a canviar la clau que no sé què li havia passat.
- Aquí està el detall! Insisteixo, l'assassí va deixar una prova clau.
- Ara m'he perdut... Pots anar al gra i deixar-te de metàfores i indirectes?
L'inspector Mel va somriure i va deixar anar l'explicació que ho aclaria tot:
Com és possible que sense fer res d'especial, quedar-se a l'habitació, pogués deformar la clau de tal manera que quedés inservible? El recepcionista no va voler preguntar: "Es veuen coses molt estranyes aquí, coses que costen d'imaginar i millor no saber", ens va dir. En preguntar-li a ella no ens va voler respondre i en comentar-li al seu marit, es va quedar blanc. "Com coi ho va poder saber?" va saltar el marit. Es va desmuntar tot: vam aconseguir mòbil, oportunitat i proves.
- L'home tenia una aventura amb la víctima!
- Agent, no es precipiti: era la dona la que tenia una aventura.
- Eren lesbianes?
- No! Li he dit que no es precipités! L'home sospitava que la dona li era infidel i va contractar a un detectiu que l'espiés: la víctima.
- Així quan l'home va dir que no la coneixia va mentir...
- No. L'home l'havia contractat a través d'intermediaris i el tracte era que no podia saber qui seria per tal de facilitar-li la feina i actuar amb la màxima normalitat possible. Però resulta que la dona ja s'ho havia ensumat i la va calar de seguida.
Tan bon punt el marit va marxar de l'habitació ella va anar a investigar la noia que els seguia. Ella la va deixar passar i va fer com si realment fos un client més. Però la llibreta la va delatar: a la primera pàgina hi havia anotacions sobre el matrimoni i en un atac de ràbia la va estrangular allà mateix, sense miraments. Per dissimular-ho i obstaculitzar la feina de la policia va arrancar la primera pàgina, va escriure la llista falsa a la segona i també la va arrancar. Per acabar va sortir i va tancar la porta, deixant una habitació tancada amb un cadàver a dins amb la clau.
- Perdoni, com diu? Com va deixar la clau a dins i tancar des de fora alhora?
- No està atent, eh agent? A dintre va deixar-hi la seva clau. No era la clau de la 221 la que vam trobar. La clau de la 221 va ser la que va destrossar i va anar a canviar a recepció fent-la passar per la seva. Només va haver de canviar els clauers on hi diu el número d'habitació i confiar que a ningú de li acudiria comprovar que coincidís o obrís una altra porta. Amb el temps hauria passat com una broma o equivocació per part de l'hotel. Tanmateix es va equivocar i quan ho vam haver provat ja teníem la prova definitiva: una clau que obria la seva habitació i no la de l'escenari del crim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada