El cas de la 221

Pròleg

El 1887 Sir Atrhur Conan Doyle creà el detectiu més famós de la història: Sherlock Holmes. Escrivia petits relats que es publicaven al diari i amb què va obtenir una gran popularitat. Tant és així que en un moment donat va decidir acabar amb el personatge però els seus lectors no ho van acceptar i el va haver de fer reaparèixer. 

Amb aquesta entrada (i una de pròxima en què es donarà solució al misteri) no pretenc igualar a Conan Doyle, ni a Agatha Christie amb els seus entranyables Poirot i Miss Marple o acostar-me a les modernes sèries de televisió estil CSI. La intenció és crear un conte interactiu en què us demano que aporteu les vostres idees i possibles finals. Seran les entrades més literàries que escriuré. Com deia algú: Si tens una bona idea però és il·legal, escriu-ne un llibre o fes-ne una pel·lícula.

L'entorn de l'assassinat

L'escena del crim era simple: una habitació d'hotel aparentment tancada amb clau, el llit sense tocar amb la maleta al costat sense obrir, el lavabo implacable amb les tovalloles al seu lloc i la víctima estesa a terra amb marques d'estrangulació al coll i l'arma entortolligada al voltant: un senzill mocador. No podia ser un espai més neutral, sense objectes personals ni senyals de que algú hagués passat per allà. 

La policia havia arribat feia mitja hora i encara no havien mogut el cos: abans calia fotografiar-lo i anotar el que els semblés important. També el que no els ho semblava ja que més tard ho podria ser. Havien d'interrogar al personal de l'hotel i a aquells més propers a la víctima: família, amics, companys de feina... Malauradament no en coneixien la identitat ni el motiu pel qual era a la ciutat. La maleta no ho revelava ja que només contenia dues mudes i una llibreteta completament en blanc. 

Només quatre persones havien mantingut contacte amb ella. El primer, el porter de l'hotel, li havia donat la benvinguda quan havia arribat pels volts de les deu del matí, amb una breu conversa de "Bon dia, que tingui una bona estada" i per resposta un somriure amable. El segon havia sigut el recepcionista:

- Bon dia, que tindria una habitació per passar la nit?

- Sí, senyoreta. Va vostè sola? - va afirmar amb el cap - Molt bé doncs, ara li dono les claus de la 221. M'hauria de dir el seu nom per apuntar-lo al registre...

- Irene Adler, vol que li lletregi?

- No serà necessari, conec les obres de Conan Doyle i em sembla que aquest nom és el d'un dels seus personatges... Realment es diu així?

Ella va agafar les claus i va marxar, tranquil·lament, deixant-lo amb la intriga. 

Finalment, les dues darreres persones amb qui s'havia creuat la víctima havien sigut dos clients, una parella jove que s'allotjava al mateix passadís. A ell li havia relliscat una de les maletes i la roba s'havia escampat pel passadís. Mentre els dos la recollien havia passat la víctima, pràcticament sense mirar-los, decidida cap a la seva habitació. Els havia sorprès la indiferència que havia mostrat i fins i tot la van qualificar de mal educada.

Ajuntant les peces

- Agent, em podria aclarir uns quants dubtes?
- És clar, inspector Mel. Pregunti.
- Anem per odre. La víctima arriba a l'hotel al matí, es registre amb un nom fals i es queda a l'habitació de la qual, pel que sembla, no n'ha sortit en cap moment. No ha tocat res i de l'entrada de l'hotel a l'habitació només s'ha trobat amb quatre persones. Qui ha trobat el cadàver?
- L'ha trobat la dona que neteja les habitacions, cap a les quatre. De fet l'ha trobat per error, havia de netejar l'habitació 321 però s'ha fet un embolic i ha acabat en aquesta.
- Ostres, quina poca professionalitat, quina falta de respecte a la intimitat...
- S'ha equivocat, senyor. Li pot passar a qualsevol.
- Bé, una altra cosa... La porta estava ben tancada amb clau i la clau que se li ha donat a la víctima era a dins, oi?
- Correcte. Tot i això el personal té accés a una còpia de la clau, qualsevol ho pot haver fet. I també qualsevol persona de fora...
- Això no creu que seria més difícil? Com sabia algú de fora quina habitació tindria?
- Sí, no hi havia caigut en això...
- Sap si ha passat quelcom fora del normal?
- No... L'única anècdota del dia l'ha protagonitzat la parella que ha coincidit amb la víctima.
- Sí, allò de la maleta...
- No només allò de la maleta: resulta que són una mica destralers i han tingut un accident amb les seva clau.
- Què els ha passat?
- L'han hagut de canviar perquè la dona no sé què ha fet amb ella que ha quedat ben deformada.
- Ara parli'm de l'equipatge de la víctima. Dues mudes i una llibreteta en blanc?
- Sí, res més.
- Està segur que a la llibreta no hi deia res?
- No hi havia res escrit... Comprovi-ho vostè mateix...

L'inspector Mel va agafar el bloc, es va treure un llapis que duia a la butxaca i va pintar el primer full. Gràcies això van quedar marcades unes ratllades, el rastre del que s'havia escrit en una pàgina anterior actualment inexistent. Era una llista de noms i xifres. 

- Li sonen aquests dos noms, agent?

- Sí, un és el nom del porter i l'altre el del recepcionista... Suposo que els altres noms també són del personal de l'hotel.

- No sé què significa tot això però té pinta de no ser gaire bo per a aquesta gent. I més veient que ho han fet desaparèixer... Què deuen voler dir tots aquests números d'aquí al costat dels noms? 345... 1232,3... 649,8... 1586...

Pròximament el desenllaç... Ja saps qui és l'assassí i com s'ho ha fet? Explica les teves hipòtesis!!