Era un simple espectador i actuava com a tal. Es creia el paper i no feia res per canviar-lo. Creia que la seva presència no modificava el curs dels altres, que era prescindible. Tanmateix no era així. Ser-hi o no ser-hi hauria mogut el pas de les coses, les accions dels altres, les seves decisions. Era una peça més del gran puzle de la societat, d'aquestes connexions entre persones, de les relacions humanes. Sense fer res, ell era el que ho posava tot en marxa. O ho parava. O ho canviava de direcció. O el que és més important i que sovint infravalorem: deixava que tot seguís el seu curs.
Ja tinc pensats alguns temes per les pròximes entrades, ara falta trobar el temps per redactar-les.
Salutacions!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada