Estem carregats d'estereotips, d'etiquetes que ens defineixen i que no sempre ho fan de forma exacta. El fet que ens defineixin ja implica unes conseqüències: ens limiten, estableixen com se suposa que hem de ser emmarcant-nos dins d'uns paràmetres dels quals resulta transgressor sortir-ne. Per aquest motiu, i en una societat que valora cada vegada més les llibertats personals, la paraula "estereotip" ha adoptat una connotació negativa i no és estrany sentir proclames del tipus "Sigues tu mateix" o "Trenca amb la norma"... Ara bé, són sempre dolents els estereotips?
Fa uns mesos vaig assistir a una xerrada on es parlava, entre altres, sobre com animar a les nenes i noies a estudiar alguna disciplina STEM, camps en què aproximadament només hi ha un 30% de dones. En un moment determinat es va criticar la sèrie Big Bang per perpetuar l'estereotip de científic home friqui, amb un físic allunyat dels cànons de bellesa convencionals i unes pràcticament nul·les habilitats socials i en què el paper de la dona queda relegat a la superficialitat, la incultura i la cosificació. Suposo que no se l'havien mirat amb prou profunditat, ja que penso que precisament fa tot el contrari: es burla dels estereotips i els humanitza; els mostra en el seu dia a dia i els sotmet a problemes quotidians.
De la mateixa manera que en altres sèries televisives, com poden ser Els Simpson*, Big Bang no busca riure's dels personatges sinó dels nostres prejudicis envers ells, defuig d'allò que es considera políticament correcte per replantejar-nos perquè és així. Aconsegueix apropar un Sheldon (seldom = estrany) a qualsevol que miri la sèrie fins al punt d'arribar-hi a empatitzar en determinats capítols. És més, aconsegueix apropar un Sheldon a una Penny superant una barrera de forma impensable en la realitat de molts.
A més a més, si el lema ha de ser "Sigues tu mateix", què té d'indesitjable ser friqui? Per estudiar informàtica no cal que t'agradin els còmics, els videojocs i la Guerra de les Galàxies... Però realment és un problema que t'agradi tot això? Que se't pugui etiquetar com a geek? Segur que per trencar amb els estereotips cal reforçar la negativitat que s'atorga a alguns d'ells? O és que el "Sigues tu mateix" només se'l pot aplicar la "gent normal"? Potser l'estratègia no ha de ser normalitzar els espais no normatius sinó simplement acceptar que la no normativitat també és normal.
*He dubtat si era Els Simpson o Els Simpsons i ho he hagut de buscar. La versió castellana és en singular i l'anglesa en plural, per això les dues opcions em sonaven bé. Us hi havíeu fixat mai?
M’encanta la reflexió i m’encanta la sèrie en qüestió, que vaig mirar completa amb els meus fills. Em plantejo 3 preguntes:
ResponElimina1) Potser les ponents de la xerrada parlaven justament del perill que la societat entengui la sèrie tan sols de manera superficial?
2) Per què tots els personatges de la sèrie varen rebre premis menys l’actriu que interpretava la Penny? Potser van jutjar malament la seva fantàstica interpretació d’un estereotip?
3) Per què l’actriu que fa de d’Amy -científica a la vida real- va prohibir als seus fills veure la sèrie?