La setmana passada vaig anar a l'Aquàrium i en vaig sortir molt decepcionada. Segurament pensareu que ja sabia què em trobaria, que ja m'ho podia imaginar que allò no podia anar bé. Que pagar per veure animals vius exposats en peixeres simulant el mar grinyola per uns quants costats. Doncs sí, teniu raó. Darrere zoos i aquaris hi ha molt de debat i així com del Zoo de Barcelona en tinc una idea bastant més fresca, l'Aquàrium em quedava bastant més lluny. Hi havia estat una vegada de petita però en tinc un record borrós i creia que per poder formar-me'n una opinió crítica calia conèixer mínimament la situació actual.
Sóc Veterinària, m'interessa el benestar i volia valorar les instal·lacions i l'estat dels animals (des d'una perspectiva més personal que no pas experta). Vaig ser incapaç. La quantitat de gent i els crits em van impossibilitar fer una visita tranquil·la. No parlo de criatures sinó de famílies senceres. No hi havia cap respecte per les normes, ja no només per les mesures COVID sinó per totes en general: travessar les cintes, fer fotos (i vídeos) amb flaix, picar el vidre... I ningú controlant. Ningú demanant una mica d'ordre en tot aquell caos. Un caos accentuat per les pròpies característiques de l'edifici, amb túnels foscos en què ressonava el xivarri.
Deixant de banda si hi hauria d'haver zoos i aquaris i partint del fet que ja els tenim, faig aquesta entrada per reflexionar sobre com funcionen. No parlaré de com un peix donava cops al vidre intentant atacar als visitants sinó de com els visitants donaven cops al vidre per cridar l'atenció dels peixos. De fet, el problema ja comença a l'entrada on et reben fent-te un foto, que després pots comprar, com si fos un parc d'atraccions.
Crec que a l'Aquàrium de Barcelona es desaprofita una oportunitat d'educació ambiental i conscienciació, de respecte cap al medi i coneixement de l'entorn. Tinc la sensació que des del 1995, quan es va inaugurar, l'Aquàrium ha estat inalterat i s'ha quedat desfasat. Bé, mentida. Hi havia una innecessària zona Wifi. Una zona plena de persones amb aspecte de zombi que ni tan sols miraven el mòbil... Devien esperar cansats i farts del soroll a la resta de membres del seu grup.
L'única part que vaig trobar pròpia del 2021 va ser l'última, una sala separada de la resta, aparentment més moderna, amb plafons explicatius d'adaptacions evolutives i de l'impacte dels residus humans. Ara bé, aquesta sala quedava mig amagada i estic bastant segura que la majoria de gent passava de llarg i anava directament a la sortida. Això també feia que hi hagués més calma.
Per acabar, la sorpresa final, el súmmum: a la imprescindible botiga de records que hi ha en tots els equipaments turístics no hi havia cap tipus de material divulgatiu, ni un sol llibre (o almenys no els vam saber veure).
Sabia que quedaven passes a fer, que el canvi de filosofia era quelcom radical i conseqüentment lent. Però no esperava que ho fos tant. Creia que almenys en actitud s'havia avançat. I per això també em justifico d'haver fet la visita, sortir de la meva bombolla ideològica i conèixer una realitat a la qual no estic habituada, per seguir creient que queda molta feina en endavant i que ens hi hem de posar. Aquesta entrada i un petit resum d'ella enviat a l'Aquàrium són petits granets de sorra, sense voluntat de generar polèmica sinó de remoure consciències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada