Hem de ser conscients que les nostres accions tenen les seves conseqüències. Poder comprar la llet barata en el supermercat és molt atractiu pel consumidor, però tot té un cost. Produir la llet té un cost econòmic i el productor s'hi ha de poder guanyar la vida. A més, tinguem molt clar que, a banda del cost econòmic, produir llet suposa un cost animal (pregunteu-vos per què les vaques fan llet).
La polèmica lletera
El sector lleter porta temps present als mitjans de comunicació però darrerament la polèmica s'ha estès a les xarxes socials. Fa unes setmanes veia com amics i coneguts, alguns dels quals no tenen res a veure amb aquest àmbit, compartien al Facebook una notícia sobre un jove ramader que no pot vendre la llet que produeix. Avui sortia una altra notícia similar. I probablement n'apareixeran més.
La problemàtica té varis focus d'origen. Per una part hi ha la supressió de les quotes làcties, el veto rus i la recessió xinesa. I per l'altra, la competència externa i l'explotació de les grans superfícies per tal de poder rebentar els preus. Quan estudiava el tema a la uni ens van passar aquest article on s'explica la situació. Resumint en tres punts claus:
La problemàtica té varis focus d'origen. Per una part hi ha la supressió de les quotes làcties, el veto rus i la recessió xinesa. I per l'altra, la competència externa i l'explotació de les grans superfícies per tal de poder rebentar els preus. Quan estudiava el tema a la uni ens van passar aquest article on s'explica la situació. Resumint en tres punts claus:
- Què són les quotes làcties? Les quotes làcties van ser establertes per la UE el 1984 amb l'objectiu de fer front a una sobreproducció de llet de vaca i evitar els excedents. La seva funció era limitar la quantitat de llet que podia vendre una explotació i se sancionava si se sobrepassava aquest límit. Les quotes van ser eliminades el març del 2015. En aquest document s'hi expliquen els motius i es dóna una visió que difereix de la realitat que expliquen els ramaders. I és que aquesta tendència cap a un model liberal només beneficia a les grans explotacions: una mostra evident és la gran quantitat de granges familiars han de plegar mentre els grans productors continuen creixent.
- D'on prové la llet que consumim? La gran incongruència de l'assumpte és que l'Estat Espanyol és deficitari en llet, en consumeix més de la que s'hi produeix. Gran part de les importacions provenen dels excedents de França que resulten més barats que la pròpia producció.
- Quin és el cost de la llet? Per 0,67cts (mitjana del juny del 2015) podem comprar 1L de llet al supermercat. Pot semblar un bon preu si no sabem que sovint els ramaders han de vendre la llet per sota el preu cost si no la volen llençar. Això vol dir que si necessiten 0,34€/L per produir-la, l'acaben venent a 0,30€/L. Com veieu el marge tampoc és tan gran si tenim en compte que des de que surt de la granja fins que arriba a les nostres mans hi ha costos de transport, tractaments tèrmics o envasat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada