Bisbalencament Terracotta Museu

Recordo de petita haver anat amb el col·legi al Trull, excursions fora de la Bisbal al Museu de la Pesca de Palamós o al CosmoCaixa de Barcelona (on hi havia tornat més d'una vegada amb l'institut). Sortides caminant fins a la Carbonera, les ruïnes ibèriques d'Ullastret o St Joan de Salelles. Tanmateix no recordo, i no nego que sigui perquè la memòria em falla, haver visitat el Terracotta. 

Potser per la pròximitat amb casa meva hi havia estat en vàries ocasions per veure exposicions temporals o acompanyant als meus pares a alguna xerrada. De fet, em sembla que l'última vegada que hi vaig entrar va ser camuflant-me entre els alumnes de la meva mare. 

Estat de l'entrada a data 5 de setembre del 2015

Avui hi he tornat en motiu de la jornada de portes obertes que ha promogut l'Ajuntament de la Bisbal per tal d'ensenyar què s'hi ha estat fent el temps que ha estat tancat. S'ha de dir que de fora fa una mica de peneta: darrere les polèmiques lletres il·legibles i el portal rovellat s'hi amaga un pati ple d'herbes que creixen pertot on poden i desllueixen la benvinguda als visitants. Però tranquils, té solució, s'hi entà treballant i se solucionarà.

Un cop dins veus realment la transformació del museu. S'ha adequat l'edifici a la normativa de protecció contra incendis, s'han reorganitzat els diferents espais i habilitat el pis superior. És una infraestructura digna pel Museu de la Bisbal. Ara bé, de moment pràcticament buida. Però tranquils, té solució, s'hi està treballant i se solucionarà.  

I la nostra feina com a bisbalencs? Donar suport perquè s'hi segueixi treballant i fer-nos-el nostre. Un primer pas interessar-nos pel seu estat actual, com aquell que va a veure com avancen les obres de la seva futura casa i atrevir-nos a passar del portal rovellat per valorar-ne l'interior. Portar-hi la mainada per tal que conegui el nostre patrimoni, passat però molt recent. Està molt bé poder tocar un tros de gel de l'Antàrdida però saber d'on surtia el fum de les grans xemeneies de la nostra ciutat és imprescindible.