Des de l'esquerra amb l'esquerra

Hi ha dies internacionals per a tot. El 12 d'agost és el Dia Internacional de la Joventut i el 13 el dels Esquerrans. Vaja, dos dies internacionals seguits que, mentres mantingui l'esperit jove, em toquen bastant de prop. 

Els que som esquerrans tenim certa complicitat entre nosaltres. Ens enetenem i fem somriures còmplices quan expliquem als dretans alguna de les dificultats que tenim, dificultats del dia a dia que als altres sovint els passen desapercebudes. Som un col·lectiu minoritari sota un món pensat per les majories i adaptat a elles. 

Coses corrents com escriure a mà o tallar amb tisores ens costen. Ens preocupa si hi haurà prous cadires per nosaltres en un examen més que l'examen en si. Fins i tot es nota muntant a cavalls domats per dretans. I infinitat d'exemples més.

Sóc molt dolenta recordant els noms de les persones noves que conec o recordant la seva edat. No em fixo mai en la roba que porten i sovint dubto si els he de descriure després en com són. Ara, si hi ha dues coses que m'acostumen a quedar fàcilment retingudes són la data de l'aniversari (això no vol dir que un cop arribat el dia hi pensi) i si escriu amb l'esquerra. 

Som un 13% de la població mundial, segons la Viquipèdia. Hem patit desigualtats i persecussions per part de l'altre 87% al llarg de la història i continuem patint-ne. Actualment sovint és, simplement, per oblit. Tanmateix, durant molt de temps ha sigut per l'associació que s'ha fet d'aquest costat amb el Mal. En una altra època m'haurien obligat a canviar de mà per escriure i mirant més lluny no hauria sigut estrany que m'haguessin cremat a la foguera titllada de bruixa per aquest i altres motius. Potser creien que som la versió de l'altre costat del mirall que hem traspassat la frontera? 

PD: He de confessar que no em van bé les tisores per esquerrans. Les "normals" tampoc.