Escrivim?

Aquest matí anant a comprar, passant per un carrer qualsevol de la Bisbal, m'ha aturat un soroll que m'era familiar. Familiar però no corrent. El reproduiré com un "toc toc". El primer que m'ha vingut al cap ha sigut un semàfor d'aquells adaptat per a invidents... Però recordem que era en un carrer de la Bisbal, l'opció queda descartada immediatament. Després m'ha recordat a una ratapenada. Bé, al soroll que fa un detector d'ultrasons quan hi ha un d'aquests quiròpters a prop. Tanmateix també ho he descartat bastant ràpid: que de dia algú es dediqui a buscar ratapenades a mig de la ciutat no és gaire freqüent. I finalment he arribat a la conclusió, crec que encertada tot i que no menys sorprenent que alguna de les altres possibilitats, que el soroll provenia d'una màquina d'escriure. 

Una màquina d'escriure, per a aquells més joves que no heu mirat mai la senyora Fletcher (pecat), és un ordinador portàtil sense pantalla que imprimeix automàticament el que tecleges. Pels que sí heu vist la sèrie S'ha escrit un crim és aquell aparell amb què la Jessica escriu les seves històries, almenys en l'opening. 

Abans he comentat que el soroll m'era familiar: mai millor dit. Per casa meva encara corre alguna màquina d'escriure vella. Que si col·leccionem trastos? Malgrat ho pugui semblar, no. La meva besàvia (mare de la mare de la meva mare) ensenyava mecanografia i com a herència de la professió conservem alguna de les seves eines de treball. Una de les anècdotes que explica la meva mare sobre el tema és que amb el soroll, la Sra. Maria (la meva besàvia), sabia si algú s'havia equivocat. 

Jo no sabria dir pels "toc toc" què escrivia la persona d'aquest matí i em pregunto amb curiositat, molta curiositat, qui devia ser i per què. De fet, he de confessar, amb certa vergonya, que de mecanografia jo no en sé. Escric a poc a poc i amb el dit que més bé s'avingui a cada moment i potser, per les meves arrels, m'ho hauria de començar a plantejar. Això sí, per més ràpid que anés amb l'ordinador, no canviaria el paper i boli per agafar apunts per res del món... Però l'art de "dibuixar" paraules il·legibles el deixarem per a una altra entrada.

Actualment, la major part del que escrivim ho fem amb un dit o amb dos, sapiguem o no escriure a màquina. És l'avantatge que té el teclat petit del mòbil, només cal exercitar el polze. L'inconvenient que té escriure com si parléssim és que acostumem a relaxar-nos i cometre faltes ortogràfiques bastant greus que ens podem permetre oralment però, en la meva opinió, són condemnables escrites. No és escriure en llenguatge més o menys SMS sinó de batre el record d'errors en una paraula. No és saber més o menys l'idioma sinó d'inventar-ne un de nou. I per combatre això no hi ha millor manera que llegir. Llegir i escriure, potser sentir més sovint un "toc toc".