Situació
El dia s'havia despertat boirós, amb una boira d'aquelles dels contes de terror, d'aquelles que no et deixen veure la mà si estires el braç. L'aigua del llac, ara, estava tranquil·la i el silenci, ara, era absolut. Només destacava una llum a la llunyania que avançava a pas lleuger cap al bosc. La figura d'una persona es dibuixava entre la blancor de l'aire i darrere seu es podia apreciar un rastre de gotes d'aigua que li queien de la roba xopa. Tanmateix, era l'única font de vida en una àrea bastant ample.
Els ocells i altres animalons que hi podia haver havien marxat una estona abans espantats pels horrorosos crits que se sentien provinents de la riba del llac. I uns minuts més tard, quan el xivarri de cop semblava haver-se acabat, un soroll de xipolleig i el d'una barca entrant a l'aigua creant onades que a poc a poc s'esvairien retornant la calma al lloc.
Ara, la barca reposava al bell mig de l'estany. Una peça de carn inerta jeia al seu interior, desprenent més sang de la que mai s'hauria pogut imaginar contenir. Tot i que els cabells li tapaven la cara, res cobria la resta del cos. La noia, nua i degollada, es trobava sola sense l'ànima que fins llavors sempre l'havia acompanyat.
L'entorn de l'assassinat
- Sóc l'inspector Melcior Ranyoc. Ha sigut vostè qui ha avisat la policia?
El barquer, un home gran amb barba, observava, nerviós, com treballava la policia en els seus dominis. Veure tanta gent en el moll del llac l'incomodava però sobretot estava enfadat perquè perdria una de les seves preuades barques: la fusta havia quedat tenyida de sang.
- Sí senyor. Quan he vist que em faltava una de les barques ja he sospitat que alguna cosa no anava bé. Cada dia les lligo abans de marxar i sempre repasso dues vegades que estiguin ben amarrades. Abans d'imaginar-me que podria tractar-se d'alguna cosa així he pensat que devia haver sigut algun marrec entremaliat del poble... Quan l'he vista al mig del llac l'he anat a buscar amb una altra barca... No vull recorda la sensació que he tingut quan m'hi he acostat... Pobreta...
- Sí, és molt desagradable trobar un cadàver i més en la situació en què estava...
- Ah no! No ho deia per la noia. A ella ja li està bé, era una fresca. Ho deia per la meva estimada barca... Són molts anys sap? Portàvem més de 20 anys junts i mai havia tingut cap problema, la fusta era de qualitat i ara...
- Ja... Bé, així coneixia a la víctima?
- Sí inspector. Aquí al poble tots ens coneixem. Li dèiem l'Americana. La seva família és dels Estats Units i van venir a viure aquí quan la noia tenia uns tres anys.
- Com és que es van instal·lar a aquest poble? Van venir a treballar?
- No ho crec. Si hagués sigut un tema de feina no crec que s'haguessin instal·lat aquí que no n'hi ha. Em sembla que buscaven un canvi d'aires, que van tenir algun problema allà d'on venien. Però tot això són rumors que corren pel poble, no ciència exacta.
Mentre l'inspector Mel continuava interrogant el barquer, els seus agents treballaven en les pistes que podia haver deixat l'assassí. Ni arma del crim ni empremtes a la barca però sí unes petjades que s'endinsaven al bosc.
- Sap d'algú que li volgués fer mal a la víctima?
- Sí. Ja li he dit que era una fresca.
Primer de tot tenim el forner del poble i la seva dona. Ell havia anat molt al darrere de l'Americana i ella sempre l'havia rebutjat. Quan ja s'havia rendit i s'havia casat amb la que és la seva muller actualment l'Americana va reaccionar i el va anar a buscar demanant-li perdó i dient-li que l'estimava, que deixés la dona i anés amb ella. Ell no s'ho va prendre gens bé i la va engegar a pasturar. Li va recordar que ja havia tingut la seva oportunitat i que havia fet un gran esforç per oblidar-se'n. Ara ja tenia la seva família muntada i no volia embolics. Evidentment a la seva dona tampoc li va fer gràcia que l'Americana fes això.
Després hi ha en J.K. És un noi que també va venir dels Estats Units fa uns anys. De seguida es va fer amic de l'Americana que el va ajudar a integrar-se. S'entenien molt bé però fa cosa d'un mes van tenir una forta discussió que tot el poble va sentir. Malauradament va ser en anglès i no hi vam entendre res... Però no semblava que es diguessin coses gaire maques.
Finalment el pastor també tenia motius per matar-la. Són veïns i resulta que quan el pastor va marxar un parell de dies per anar a vendre els xais en una fira molt important que fan a prop d'aquí li va deixar un dels gossos perquè el cuidés. Es veu que s'havia fet mal i no el podia acompanyar. Quan va tornar es va trobar el gos mort i això és com jo amb les barques: formen part de la nostra feina i ens els estimem com fills. Es va enfadar molt amb la noia i fins i tot la va arribar a amenaçar.
- Moltes gràcies senyor. M'ha donat molta informació útil.
- De res inspector. Si necessita alguna cosa més per trobar qui ha fet això... La barca sé que no la podré recuperar, però si els rems me'ls poguessin tornar...
- Els rems? Em sembla que no hi eren a la barca... Però no es preocupi, quan els trobem li donarem.
Ajuntant les peces
- És un suïcidi. No podia suportar el pes d'haver matat a la noia.
- No vagi tan ràpid agent. Està segur que és ell l'assassí?
- Sí inspector Mel. Totes les pistes encaixen. En Johnny Karabart, conegut com a J.K., és el culpable i s'ha penjat pels remordiments.
- No veig clar que en Johnny Cadàver sigui el culpable.
- Es deia Karabart. Però bé, això de Johnny Cadàver és graciós.
- Repassem les pistes: primer de tot tenim les petjades...
- Sí: petjades del número 45, coincideix amb el número de peu d'en J.K. Els altres sospitosos tenen tots números més petits, ho hem comprovat.
- Tenen coartades?
- En J.K. és l'únic que no en tenia. El forner treballa de nits i per tant, a l'hora del crim, estava ocupat fent pa. La prova és que l'endemà a la botiga hi havia tot el pa preparat. La seva dona dormia... Però segur que no va sortir de la casa perquè si ho hagués fet ell l'hauria vist ja que s'ha de passar forçosament per l'obrador. I el pastor va passar-se la nit amb una ovella que havia de parir i va tenir complicacions... El veterinari ens ho ha confirmat.
- De l'arma del crim en sabem algun cosa?
- Encara no l'hem trobat. Molt possiblement l'assassí la va tirar dins l'aigua i s'ha perdut per les profunditats del llac. Els forenses han trobat estelles de fusta als talls de la víctima... Poden ser de la pròpia barca però no deixa de ser un detall curiós.
- Em sembla que amb això no n'hi ha prou per afirmar que en Johnny Cadàver és l'assassí. Hem d'investigar més.
- Buscaré informació sobre el passat de l'Americana i d'en J.K... A veure si es poden relacionar.
Els ocells i altres animalons que hi podia haver havien marxat una estona abans espantats pels horrorosos crits que se sentien provinents de la riba del llac. I uns minuts més tard, quan el xivarri de cop semblava haver-se acabat, un soroll de xipolleig i el d'una barca entrant a l'aigua creant onades que a poc a poc s'esvairien retornant la calma al lloc.
Ara, la barca reposava al bell mig de l'estany. Una peça de carn inerta jeia al seu interior, desprenent més sang de la que mai s'hauria pogut imaginar contenir. Tot i que els cabells li tapaven la cara, res cobria la resta del cos. La noia, nua i degollada, es trobava sola sense l'ànima que fins llavors sempre l'havia acompanyat.
L'entorn de l'assassinat
- Sóc l'inspector Melcior Ranyoc. Ha sigut vostè qui ha avisat la policia?
El barquer, un home gran amb barba, observava, nerviós, com treballava la policia en els seus dominis. Veure tanta gent en el moll del llac l'incomodava però sobretot estava enfadat perquè perdria una de les seves preuades barques: la fusta havia quedat tenyida de sang.
- Sí senyor. Quan he vist que em faltava una de les barques ja he sospitat que alguna cosa no anava bé. Cada dia les lligo abans de marxar i sempre repasso dues vegades que estiguin ben amarrades. Abans d'imaginar-me que podria tractar-se d'alguna cosa així he pensat que devia haver sigut algun marrec entremaliat del poble... Quan l'he vista al mig del llac l'he anat a buscar amb una altra barca... No vull recorda la sensació que he tingut quan m'hi he acostat... Pobreta...
- Sí, és molt desagradable trobar un cadàver i més en la situació en què estava...
- Ah no! No ho deia per la noia. A ella ja li està bé, era una fresca. Ho deia per la meva estimada barca... Són molts anys sap? Portàvem més de 20 anys junts i mai havia tingut cap problema, la fusta era de qualitat i ara...
- Ja... Bé, així coneixia a la víctima?
- Sí inspector. Aquí al poble tots ens coneixem. Li dèiem l'Americana. La seva família és dels Estats Units i van venir a viure aquí quan la noia tenia uns tres anys.
- Com és que es van instal·lar a aquest poble? Van venir a treballar?
- No ho crec. Si hagués sigut un tema de feina no crec que s'haguessin instal·lat aquí que no n'hi ha. Em sembla que buscaven un canvi d'aires, que van tenir algun problema allà d'on venien. Però tot això són rumors que corren pel poble, no ciència exacta.
Mentre l'inspector Mel continuava interrogant el barquer, els seus agents treballaven en les pistes que podia haver deixat l'assassí. Ni arma del crim ni empremtes a la barca però sí unes petjades que s'endinsaven al bosc.
- Sap d'algú que li volgués fer mal a la víctima?
- Sí. Ja li he dit que era una fresca.
Primer de tot tenim el forner del poble i la seva dona. Ell havia anat molt al darrere de l'Americana i ella sempre l'havia rebutjat. Quan ja s'havia rendit i s'havia casat amb la que és la seva muller actualment l'Americana va reaccionar i el va anar a buscar demanant-li perdó i dient-li que l'estimava, que deixés la dona i anés amb ella. Ell no s'ho va prendre gens bé i la va engegar a pasturar. Li va recordar que ja havia tingut la seva oportunitat i que havia fet un gran esforç per oblidar-se'n. Ara ja tenia la seva família muntada i no volia embolics. Evidentment a la seva dona tampoc li va fer gràcia que l'Americana fes això.
Després hi ha en J.K. És un noi que també va venir dels Estats Units fa uns anys. De seguida es va fer amic de l'Americana que el va ajudar a integrar-se. S'entenien molt bé però fa cosa d'un mes van tenir una forta discussió que tot el poble va sentir. Malauradament va ser en anglès i no hi vam entendre res... Però no semblava que es diguessin coses gaire maques.
Finalment el pastor també tenia motius per matar-la. Són veïns i resulta que quan el pastor va marxar un parell de dies per anar a vendre els xais en una fira molt important que fan a prop d'aquí li va deixar un dels gossos perquè el cuidés. Es veu que s'havia fet mal i no el podia acompanyar. Quan va tornar es va trobar el gos mort i això és com jo amb les barques: formen part de la nostra feina i ens els estimem com fills. Es va enfadar molt amb la noia i fins i tot la va arribar a amenaçar.
- Moltes gràcies senyor. M'ha donat molta informació útil.
- De res inspector. Si necessita alguna cosa més per trobar qui ha fet això... La barca sé que no la podré recuperar, però si els rems me'ls poguessin tornar...
- Els rems? Em sembla que no hi eren a la barca... Però no es preocupi, quan els trobem li donarem.
Ajuntant les peces
- És un suïcidi. No podia suportar el pes d'haver matat a la noia.
- No vagi tan ràpid agent. Està segur que és ell l'assassí?
- Sí inspector Mel. Totes les pistes encaixen. En Johnny Karabart, conegut com a J.K., és el culpable i s'ha penjat pels remordiments.
- No veig clar que en Johnny Cadàver sigui el culpable.
- Es deia Karabart. Però bé, això de Johnny Cadàver és graciós.
- Repassem les pistes: primer de tot tenim les petjades...
- Sí: petjades del número 45, coincideix amb el número de peu d'en J.K. Els altres sospitosos tenen tots números més petits, ho hem comprovat.
- Tenen coartades?
- En J.K. és l'únic que no en tenia. El forner treballa de nits i per tant, a l'hora del crim, estava ocupat fent pa. La prova és que l'endemà a la botiga hi havia tot el pa preparat. La seva dona dormia... Però segur que no va sortir de la casa perquè si ho hagués fet ell l'hauria vist ja que s'ha de passar forçosament per l'obrador. I el pastor va passar-se la nit amb una ovella que havia de parir i va tenir complicacions... El veterinari ens ho ha confirmat.
- De l'arma del crim en sabem algun cosa?
- Encara no l'hem trobat. Molt possiblement l'assassí la va tirar dins l'aigua i s'ha perdut per les profunditats del llac. Els forenses han trobat estelles de fusta als talls de la víctima... Poden ser de la pròpia barca però no deixa de ser un detall curiós.
- Em sembla que amb això no n'hi ha prou per afirmar que en Johnny Cadàver és l'assassí. Hem d'investigar més.
- Buscaré informació sobre el passat de l'Americana i d'en J.K... A veure si es poden relacionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada