Llegiu la primera part aquí
Misteri resolt
- Agent, sap que ja tenim resolt el cas d'aquell boig que experimentava amb persones?
- Sí, inspector Mel... Però li agrairia que me l'expliqués. Sé que vam aconseguir relacionar les víctimes però no sé gaire res més...
- Correcte, vostè va donar una pista molt bona per la investigació: entre les dues dones hi havia d'haver una relació.
- Bé, no recordo com va anar això que jo li donés aquesta pista... Devia ser involuntàriament...
- És igual. El cas és que resulta que seguint el rastre d'una i de l'altra vam trobar aquesta relació: eren mare i filla.
- Tenia entès que la dona era soltera...
- S'ha d'estar casat per tenir fills? La cigonya només passa quan un es casa? No li han explicat mai com es crida a la cigonya perquè vingui?
- És que no ho entenc...
- Jo si vol li explico però em sembla que algú ja ho hauria d'haver fet abans, agent... Miri, quan un home i una dona...
- No es preocupi, sé com funciona. El que no entenc és si es coneixien, com l'havia tingut...
- Ah! Comencem des del principi...
Investigant el mestre vam descobrir que l'havien acusat d'abusos sexuals i l'havien expulsat de l'escola feia poc temps. Es veu que no era el primer cop. Fa 26 anys va estar involucrat en un cas similar. Una nena de 14 anys va quedar embarassada però per falta de proves i que per vergonya ni la nena ni la família en volien parlar massa, no el van condemnar.
- Esperi inspector Mel, 26 anys diu?
- Correcte. Veig que és més llest del que sembla.
- És l'edat de la víctima 3 i la nena de 14 anys que va patir els abusos era la víctima 1.
- Molt bé!
- Per tant ja tenim relacionats a tres dels voluntaris d'aquest projecte...
- No exactament. En tenim quatre, no tres.
- Vol dir? Víctima 1... Un... Víctima 2... Dos...Víctima 3... Tres...
- Sé contar agent. Vostè es deixa la víctima 4.
- La 4? El noi jove...
- Quant de jove?
- Ah! Eren bessons! Ell tenia la mateixa edat que la víctima 3!
La víctima 1 va marxar del poble quan hi va haver l'escàndol i va tenir dos fills: un nen i una nena. Els van separar poc després de néixer i no s'havien vist més.
La qüestió està en què feia poc que la víctima 1 i 2 s'havien retrobat. Concretament en els jutjats, durant l'última acusació de la víctima 1 que li havia causat l'expulsió de l'escola. Ella de seguida el va reconèixer i va reviure aquella època que havia intentat oblidar. El va començar a investigar i en descobrir que participaria en el projecte ella va decidir apuntar-s'hi i venjar-se'n. El pla li va sortir malament: no comptava que coincidiria amb els seus dos fills...
- Això també estava programat?
- No, va ser pura casualitat. O la genètica que t'acaba portant a seguir el mateix camí.
Qui sap si per l'instint de mare o va ser algun detall que li va cridar l'atenció tenia clar que aquells eren els seus fills i de seguida va intentar explicar-los la seva història. Però abans que ho fes, la víctima 2 se'n va adonar i la va matar per evitar que sortís tot a la llum. Van trobar una nota on la víctima 1 explicava a la 3 i la 4 que volia parlar amb ells i que es trobessin a algun lloc a una determinada hora. Per la seva desgràcia, aquesta nota va anar a parar en mans de la 2.
En veure què havia passat, el noi i la noia van interrogar al mestre i li van aconseguir treure la seva versió. No els devia agradar el que els va dir i quan la víctima 2 es disposava a fugir van acabar amb la seva vida (per això el van trobar a l'entrada).
Els remordiment eren massa forts pels dos joves i els van portar al suïcidi. La noia tenia bons coneixements de medicina i verins i en va escollir un que fes un efecte ràpid i que...
- Me'n faig a la idea... No cal que expliqui gaire detalls, per si sol ja és prou esgarrifós. I què me'n diu de la víctima 4?
- També tenia remordiments i es va suïcidar.
- Com?
- Es va penjar amb una corda, no ho recorda?
- Sí, volia dir que per què ho va fer?
- Però vostè ha preguntat "com"...
- Ja...
En qualsevol cas, fa un any van morir en un accident els pares de la víctima 3. Es veu que el periodista s'hi havia vist implicat i se'n sentia culpable.
- Per tant ja tenim relacionats a tres dels voluntaris d'aquest projecte...
- No exactament. En tenim quatre, no tres.
- Vol dir? Víctima 1... Un... Víctima 2... Dos...Víctima 3... Tres...
- Sé contar agent. Vostè es deixa la víctima 4.
- La 4? El noi jove...
- Quant de jove?
- Ah! Eren bessons! Ell tenia la mateixa edat que la víctima 3!
La víctima 1 va marxar del poble quan hi va haver l'escàndol i va tenir dos fills: un nen i una nena. Els van separar poc després de néixer i no s'havien vist més.
La qüestió està en què feia poc que la víctima 1 i 2 s'havien retrobat. Concretament en els jutjats, durant l'última acusació de la víctima 1 que li havia causat l'expulsió de l'escola. Ella de seguida el va reconèixer i va reviure aquella època que havia intentat oblidar. El va començar a investigar i en descobrir que participaria en el projecte ella va decidir apuntar-s'hi i venjar-se'n. El pla li va sortir malament: no comptava que coincidiria amb els seus dos fills...
- Això també estava programat?
- No, va ser pura casualitat. O la genètica que t'acaba portant a seguir el mateix camí.
Qui sap si per l'instint de mare o va ser algun detall que li va cridar l'atenció tenia clar que aquells eren els seus fills i de seguida va intentar explicar-los la seva història. Però abans que ho fes, la víctima 2 se'n va adonar i la va matar per evitar que sortís tot a la llum. Van trobar una nota on la víctima 1 explicava a la 3 i la 4 que volia parlar amb ells i que es trobessin a algun lloc a una determinada hora. Per la seva desgràcia, aquesta nota va anar a parar en mans de la 2.
En veure què havia passat, el noi i la noia van interrogar al mestre i li van aconseguir treure la seva versió. No els devia agradar el que els va dir i quan la víctima 2 es disposava a fugir van acabar amb la seva vida (per això el van trobar a l'entrada).
Els remordiment eren massa forts pels dos joves i els van portar al suïcidi. La noia tenia bons coneixements de medicina i verins i en va escollir un que fes un efecte ràpid i que...
- Me'n faig a la idea... No cal que expliqui gaire detalls, per si sol ja és prou esgarrifós. I què me'n diu de la víctima 4?
- També tenia remordiments i es va suïcidar.
- Com?
- Es va penjar amb una corda, no ho recorda?
- Sí, volia dir que per què ho va fer?
- Però vostè ha preguntat "com"...
- Ja...
En qualsevol cas, fa un any van morir en un accident els pares de la víctima 3. Es veu que el periodista s'hi havia vist implicat i se'n sentia culpable.
- Quin cas! Mira que és petit el món... I que capriciós és l'atzar!
- Ja ho pot ben dir...
Del Doctor M. Pinyó:
Com a promotor del macabra, i a la vegada excitant Projecte Negrets, voldria deixar constància dels fets que tingueren lloc a la casa de muntanya destinada a tal experiment. Com una bona obra de teatre, cada personatge tenia el seu paper: el seu diàleg i moviments precisos. He de confessar que m'ha impressionat la capacitat de la policia per crear una història que quadra a la perfecció d'uns fet totalment inventats i escrits per un novel·lista amb molta imaginació. No em voldria assignar el títol de dramaturg però sí el de manipulador. Si aclarís el misteri ara perdria tot el sentit i la gràcia de la vida és viure amb l'intriga. Ha mort gent i ho ha fet en nom de la ciència. Vull agrair-los la bondat de cedir-me la seva persona i de deixar-se utilitzar. L'experiment ha sigut un èxit. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
- Ja ho pot ben dir...
Del Doctor M. Pinyó:
Com a promotor del macabra, i a la vegada excitant Projecte Negrets, voldria deixar constància dels fets que tingueren lloc a la casa de muntanya destinada a tal experiment. Com una bona obra de teatre, cada personatge tenia el seu paper: el seu diàleg i moviments precisos. He de confessar que m'ha impressionat la capacitat de la policia per crear una història que quadra a la perfecció d'uns fet totalment inventats i escrits per un novel·lista amb molta imaginació. No em voldria assignar el títol de dramaturg però sí el de manipulador. Si aclarís el misteri ara perdria tot el sentit i la gràcia de la vida és viure amb l'intriga. Ha mort gent i ho ha fet en nom de la ciència. Vull agrair-los la bondat de cedir-me la seva persona i de deixar-se utilitzar. L'experiment ha sigut un èxit. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
And then there were none...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada