La força de la cançó

Porto tota la tarda escoltant la mateixa cançó. De fet, no és res estrany, em passa sovint. Quan em pregunten quin tipus de música m'agrada mai sé què contestar primera perquè si d'alguna cosa no entenc és de música i segona perquè no hi ha estils ni grups en particular sinó cançons concretes que m'agraden. En general, em solen enganxar cançons catalanes d'autors molt variats. Però totes tenen una cosa en comú: la lletra. Tenen algun fragment (solent ser les tornades, "estribillus") que sona bé, que dóna força, que et carrega d'energia, que té molt de sentit o que en té tan poc que acaba sent el que en té més.

Doncs bé, la cançó que porta estona sonant des del YouTube és de Macedònia. Fa uns anys, quan era petita (uuuuff sona com si fos molt vella...), era el meu grup preferit: feien cançons adreçades a la meva edat, divertides i la majoria amb missatges positius. Avui les he retrobat perquè n'han tret una de nova, dirigida al Sr.Wert (clic aquí) i revivint les velles n'he escoltat una que no havia sentit mai (clic aquí). El tall aquell de lletra que comentava abans, que et dóna ganes de saltar i cridar és aquest:

Pixapins, cagamandúrries que al meu fill li han fet penal!

Curt de gambals, porca misèria, l'altre nen t'està enganyant!

Cap de marrà, sac de mentides, quin exemple estàs donant?

Escurçó negre, vaca burra, com pots ser tan ignorant?

Em sembla un fragment boníssim i molt ben trobat. A més tota la cançó en si és molt aplicable en casos reals. Trossets d'altres cançons que motiven, que són una protesta, que fan reflexionar podrien ser els següents (les reconeixeu, no?):

• Si ets llunàtic i estàs espantat, si vius als núvols i estàs deprimit, si la boira ja t'ha acompanyat, cada dia en algun lloc pots pujar al tren de mitjanit.
• I quant més avança el foc, més em sento d'aquest lloc... I un instint salvatge s'apodera del meu cor
• Canviaran la meva roba, el meu nom, el meu cabell... Em donaran una arma blanca, roba verda i un fusell
• Tant soroll que falta l'aire, he perdut la brúixola i el nord que dec haver guardat per aquí
• La vida és el que passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat. Si el món es mou, com puc estar aturat?
• Un país en ruïnes gastant-se milions amb un personatge que es toca els collons
• T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes... T'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida.

I finalment amb el creixement de l'independentisme han aparegut vàries cançons reivindicatives, algunes fetes amb molta gràcia, de les quals vull ressaltar aquests talls:

• Són tants anys sent el que no he volgut (...) Ara és l'hora catalans de la nostra primavera (...) I deixem-nos de les Copas, de les Lligas i de les Rojas; els collons damunt la taula que hem d'estar pel que hem d'estar
• I després diran si només eren quatre gat, tot una poble clamant per la llibertat
• Tornarem a cantar victòria, tornarem a ser el que vam ser (...) Tornarem a escriure la història, tornarem a ser els més valents