No tinc cap mena de dubte que els pagesos han contribuït en apagar l'incendi de Vilopriu, que han llaurat camps i han ajudat als bombers en tot el que han pogut. Alguns els qualifiquen d'herois, igual que els bombers i ADFs. No negaré que ho siguin però reflexionem una estona en la mentalitat d'aquesta societat que només obre els ulls quan té la bèstia al davant.
Vaig seguir les primeres hores de l'incendi lluny de casa, gràcies a TV3 i Twitter. La meva preocupació, i la de molts, era que el foc no arribés a les Gavarres. Allò hauria sigut fatal per les nostres muntanyes: s'haurien encès ràpidament i hauria sigut imparable. La font del problema tots la sabem: els boscos estan bruts. El 2010 amb la Gran Nevada van caure arbres, van desaparèixer camins i moltes zones ningú les ha netejades. Tots en som conscients i amb l'incendi tots dèiem "ai, ai, ai".
Però la meva pregunta és: havent-hi hagut l'any passat el foc a l'Alt Empordà, no hauríem d'haver escarmentat i posar-nos a treure brossa? És molt fàcil patir durant unes hores, quan hi ha el perill a prop i tapar-nos els ulls un cop ha passat. És molt fàcil córrer quan ens amenacen per darrere. Tanmateix, no hauria sigut millor començar a caminar abans? El perquè no s'ha fet és el mateix perquè que es troba darrere de qualsevol altra qüestió: un motiu econòmic. En els propietaris no els surten a compte les neteges: un bosc descuidat no és rendible, comporta molts de costos (maquinària, accessibilitat complicada) i els beneficis són mínims.
En aquest punt podríem entrar a discutir vàries coses. La primera és el fet de parlar de "propietaris". Hi ha un llibre infantil que em llegia la meva àvia quan era petita titulat "De qui és el bosc?". Resumint la trama: l'amo d'un bosc, un empresari sense escrúpols, se li acudeix talar els arbres per fer negocis. Una colla de nens se n'assabenta i fa tot el possible per evitar-ho. Si la memòria no em falla, hi ha un incendi i és llavors quan s'adonen realment que el bosc és de la gent del poble i no d'un home que no l'ha trepitjat mai.
Això porta a pensar si els boscos han de ser municipals o si seria correcte que els propietaris el tanquessin, fessin pagar per anar a buscar bolets o si la gent que aprofita el que ofereix la natura fa un bé (ajuda a mantenir nets els camins, per exemple) o fa un mal (embruta, etc). Però aquest tema dóna per molt i avui no hi entraré.
Un altre punt discutible són les tècniques de neteja. Netejar correctament un bosc comporta una gran feinada i l'abandonament de les zones agrícoles (la massa forestal guanya terreny) ha causat l'oblit de la necessitat d'aquesta tasca. Tasca que es podria dur a terme mitjançant alternatives sostenibles. Em refereixo concretament a l'ús de burros catalans que actuïn de desbrossadora (notícia relacionada del 2009, clic aquí).
Vull acabar tornant a l'inici de l'entrada. El terme heroi crec que és un terme arriscat: primerament perquè d'herois n'hi ha molts que no fan coses espectaculars com lluitar contra les brases i ningú els reconeix (repeteixo que no negaré que bombers i ADFs ho siguin però és la seva feina). I segonament perquè crec que un heroi no és aquell que apunyala (o deixa apunyalar) i després cus la ferida. La pregunta que em faig des de la ignorància és: què hi havia als camps que s'haguessin de llaurar?
En aquest punt podríem entrar a discutir vàries coses. La primera és el fet de parlar de "propietaris". Hi ha un llibre infantil que em llegia la meva àvia quan era petita titulat "De qui és el bosc?". Resumint la trama: l'amo d'un bosc, un empresari sense escrúpols, se li acudeix talar els arbres per fer negocis. Una colla de nens se n'assabenta i fa tot el possible per evitar-ho. Si la memòria no em falla, hi ha un incendi i és llavors quan s'adonen realment que el bosc és de la gent del poble i no d'un home que no l'ha trepitjat mai.
Això porta a pensar si els boscos han de ser municipals o si seria correcte que els propietaris el tanquessin, fessin pagar per anar a buscar bolets o si la gent que aprofita el que ofereix la natura fa un bé (ajuda a mantenir nets els camins, per exemple) o fa un mal (embruta, etc). Però aquest tema dóna per molt i avui no hi entraré.
Un altre punt discutible són les tècniques de neteja. Netejar correctament un bosc comporta una gran feinada i l'abandonament de les zones agrícoles (la massa forestal guanya terreny) ha causat l'oblit de la necessitat d'aquesta tasca. Tasca que es podria dur a terme mitjançant alternatives sostenibles. Em refereixo concretament a l'ús de burros catalans que actuïn de desbrossadora (notícia relacionada del 2009, clic aquí).
Vull acabar tornant a l'inici de l'entrada. El terme heroi crec que és un terme arriscat: primerament perquè d'herois n'hi ha molts que no fan coses espectaculars com lluitar contra les brases i ningú els reconeix (repeteixo que no negaré que bombers i ADFs ho siguin però és la seva feina). I segonament perquè crec que un heroi no és aquell que apunyala (o deixa apunyalar) i després cus la ferida. La pregunta que em faig des de la ignorància és: què hi havia als camps que s'haguessin de llaurar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada