El 15 d'octubre de 1940 va ser afusellat el president Lluís Companys. Avui, en el 73è aniversari de la seva mort, l'homenatjarem a ell i el recordarem juntament amb tants d'altres que han caigut lluitant per la nostra terra, pels nostres drets, per la nostra dignitat. Actualment, la seva batalla continua: sense armes i matances, seguim demanant respecte i llibertats.
Aquesta tarda, Alfred Bosch ha demanat uns moments de silenci en memòria de Companys. En fer-ho s'ha sentit un crit de "Viva España!". Per veure el vídeo feu clic aquí. Bosch ha respost d'una manera molt correcta sense cedir a la provocació. La intenció, tant ara com en l'època de Companys, no és anar en contra d'Espanya ni de cap altra nacionalitat. Simplement volem que se'ns reconegui i se'ns deixi fer la nostra.
Breu apunt històric: Cal no caure en l'error de dir que la Guerra Civil va ser catalans contra espanyols. Els bàndols enfrontats eren republicans i nacionalistes. Sí que és veritat que els nacionalistes defensaven la unió d'Espanya i per tant no acceptaven que en certes zones es tingués una cultura i una llengua pròpies, durant el franquisme la repressió contra Catalunya i símbols catalanistes va ser important. Tanmateix, durant la guerra, hi havia catalans que recolzaven la República i d'altres que s'hi oposaven. De la mateixa manera que hi ha catalans independentistes i n'hi ha que prefereixen seguir sent espanyols. Perfectament comprensible i per això, com que hi ha diversitat d'opinions, volem que se'ns pregunti de forma democràtica què volem.
Companys va morir per les seves idees. Però les idees no maten ni moren.
Companys, continuem lluitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada