Benvinguts al món real!

Portem uns dies de banys de realitat constants. Banys d'aigua freda per a molts. Companys, benvinguts al món real! Aquesta podria ser una entrada sobre política, sobre el procés i sobre com alguns després de clamar pel #tenimpressa, han hagut d'assumir l'#apocapocibonalletra. Podria ser una entrada sobre política però no ho serà. Serà sobre l'altre tema que tothom té en boca... O que més ben dit ha decidit deixar de tenir-li. Quants parlaven dilluns dels porcs del Salvados? Segur que tots els que llegiu això algun comentari o altre del programa heu sentit. Que si era esgarrifós... Que si els porcs semblaven monstres... Que si jo no vull menjar carn que provingui de porcs en aquestes condicions... Que si la indústrica càrnica aquí... Que si la indústrica càrnica allà. 

Abans de res he de fer una confessió: fins avui no havia vist el programa sencer i per tant no estava en disposició de valorar-lo. Per si no l'heu vist podeu trobar-lo aquí. 

I de les condicions laborals què en pensem?

Un cop mirat i analitzat, el que d'entrada em preocupa és que la gent s'escandalitzi pels animals i no esmenti a les persones. Fins avui que no havia vist el programa i pensava que només es veien les condicions dels animals. Però i les condicions dels treballadors que apareixien al principi? Si durant mig programa no es parla dels porcs sinó de les persones! "Vale más el cerdo que los propios trabajadores" diuen els operaris de l'escorxador.

Després de trepitjar algun escorxador com a estudiant de veterinària puc afirmar, en primera persona, que les condicions de treball no són ni de lluny les òptimes que algú desitjaria: feines monòtones i sovint desagradables. Ara bé, voleu dir que ho són gaire més que les de qualsevol altra fràbrica? Soroll, horaris interminables i sous de merda... Benvinguts al món del proletariat! 

Veterinaris a la defensa!

"El matadero es muy desagradable pero se estan durante unas horas... 

En las granjas estan durante meses"

I ara sí, parlem dels animals. Des d'un punt de vista veterinari: les granges de porcs són com la granja que ensenya Salvados? La qualitat de la carn que ens arriba és tan lamentable com sembla en el progama? Afirmar-ho seria menysprear la feina dels veterinaris, negar-ho rotundament seria hipòcrita. Hi ha moltes millores a fer i molt per avançar; el benestar animal està en l'ordre del dia teòric però encara lluny d'una pràctica utòpica. Pel que fa a la seguretat alimentària, només cal recordar que és una de les sortides que té la meva carrera. Una sortida molt important i que molta gent desconeix, fet que demostra que darrere el tall de carn que arriba a taula hi ha un control que passa desapercebut. 

Les males praxis del passat (i que continuen vigents en alguns casos) s'arrosseguen i desprestgien el sector. Em refereixo, per exemple, a l'ús d'antibiòtics com a promotors del creixement o com a profilàctics (preventius). O l'ús d'hormones. La legislació regula aquestes coses. 

Per les xarxes corre un article d'una veterinària molt crítica amb el programa i amb la qual comparteixo part del que diu. També us deixo l'enllaç amb una entrevista al director de Porcat, per poder tenir present altres punts de vista. Es fan moltes coses malament i cal ser crítics amb el sector càrnic. Cal mostrar la realitat i obrir els ulls a la gent, per això agraeixo que programes com el de Salvados denunciin aquesta realitat. Però siguem crítics també amb les crítiques.       

Produim el que comprem

"El otro es demasiado barato" 

La primera part del programa és la que considero més interessant. Exigim uns productes però demanem uns preus que no es corresponen. Demanem unes característiques i una temporalitat que no es correspon. El sector càrnic produix el que demana el mercat: que per Nadal es compren xais? Fem criar a les ovelles quan a la natura no ho farien! Que necessitem un porc per persona? Busquem races que pareixin més garrins que mamelles té la truja! 

A favor dels sistemes ecològics, a favor de desintensificar les granges, a favor d'anar més lents i obtenir menys si sé que les coses es fan èticament millor... Però és rentable econòmicament tot això? O més ben dit, estem disposats a pagar-ho? Com diuen en el programa: no és que produir en sistemes més extensius sigui més car, és que l'altra manera és massa barata. 

Demanem sistemes de producció responsables. Ens hem plantejat començar per ser consumidors responsables? Deixem de comprar carn, molt bé. Comprem productes ecològics, molt bé. Mesures extremistes per problemàtiques greus, molt bé. Però ens hem plantejat mesures menys radicals i més assumibles per a tothom? Ens hem plantejat no comprar la safata de llom al súper i anar la carnisseria? Ens hem plantejat donar vida al comerç local? Som conscients que moltes petites explotacions es veuen obligades a plegar enfront grans empreses? 

Les problemàtiques en el sector agroalimentari, i conseqüentment en el mediambient, van molt més ellà de l'excés en el consum de carn. Us deixo un article sobre sobirania alimentària que el Crític va recuperar en el seu Facebook després de l'emissió del programa.

Hola, em dic Xènia, sóc aiguòlica i no sóc vegana

- Aquests croissants són els que no porten mantega?

- No, aquests sí que en porten. Aquests altres porten margarina.

- La margarina és d'origen vegetal, oi? Vull els que no siguin d'origen animal...

No sé si aquesta conversa d'avui a la fleca té alguna relació amb l'Évole. Si la senyora que demanava els croissants havia decidit passar-se al món vegà o els comprava per a algú que ja ho era. O que simplement eren per a algú intolerant a la lactosa. Tan li fa, la meva reflexió: en cas que fos per no menjar un producte d'origen animal, passar-se a la marganina no és la millor opció ja que conté una gran quantitat d'àcids grassos insaturats trans els quals són perjudicials per la salut. Fer dietes i evitar menjar segons què està molt bé si es fa correctament.

Vull acabar el post fent un aclariment: alguns es pensen que no menjo carn (els que em coneixen bé saben que no és així). Intento no menjar-ne en excés però no l'evito. M'agrada la carn. I tot i que sovint dic allò de "si me l'hagués de matar jo no ho faria", a vegades ho dubto. El que tinc molt clar és que el model necessita canviar i en això hi hem de jugar tots els que decidim participar-hi: grangers, veterinaris i sobretot consumidors.