Nunca máis!

Inevitable arribar al tema 5 i que no em vingui al cap una de les pel·lícules que ha marcat més la meva infància. És d'aquelles que potser he vist mil i una vegades i la miraria mil i una més si no fos perquè... Bé... Mirar pel·lícules de dibuixos animats a la meva edat sense cap nen que em serveixi "d'excusa" és una mica... I més si acabo plorant a llàgrima viva (cosa que he de confessar que ja em passa mirant en Doraemon, imagineu-vos amb una peli que és un drama tota ella!)... 

Segurament us preguntareu quin tema 5 de què i de quina pel·lícula estic parlant. Us ho explico: el proper dilluns tinc examen de Toxicologia. M'atreveixo a qualificar-la com una de les millors assignatures de la carrera, almenys una de les que a mi m'agraden més (és necessari matisar-ho perquè tinc gustos una mica estranys que em porten a qüestionar-me si estic fent la carrera que hauria de fer). El tema 5 correspon a "Ecotoxicologia", és a dir, l'estudi de la detecció i valoració de l'impacte dels agents tòxics sobre la biosfera i ecosistemes. Un dels apartats d'aquest tema tracta els vessaments de petroli al mar i les conseqüències que això té sobre els ocells piscívors (que mengen peix).

Dit això potser ja veieu cap a on vaig. Possiblement us venen imatges del Prestige, del chapapote, los pequeños hilitos... I amb la imatge de la gavina pepera al cap (malgrat diguin que és un xatrac, Sterna hirundo) ens anem acostant a la pel·lícula... 

Ja la sabeu? Doncs és Història d'una gavina i del gat que li va ensenyar a volar. De fet abans de ser pel·lícula (1999) era un llibre (1996) de l'escriptor xilè Luis Sepúlveda. El llibre el vaig llegir anys més tard a l'escola (o potser ja durant els primers anys d'ESO) i recordo que, tot i tenir algunes diferències importants, l'essència era la mateixa. Si no coneixeu la història us la recomano moltíssim (tant llibre com pel·lícula) i si ja la coneixeu segurament coincidireu amb mi en què ensenya valors fonamentals d'ecologisme i solidaritat, empatia i amistat. Possiblement part del meu ideari i conscienciació mediambiental estan condicionats per aquesta pel·lícula i pel llibre De qui és el bosc de Mercè Canela (1985), un altre llibre que ens van fer llegir a l'escola (o institut) i que ja coneixia perquè me l'explicava la meva àvia de petita.


Com arribar el petroli al mar?

El més visible i que té un fort impacte sobre la societat són les conegudes marees negres que es formen quan un petrolier té un accident. Ara bé:

"(...) els accidents de petroliers suposen anualment "només" unes 200.000 tones dels aproximadament 4 milions que arriben, procedents de totes les fonts, al mar." ¹

És a dir, els accidents de vaixells que transporten petroli representen l'origen d'un petit percentatge del total de petroli que trobem al mar. La major part prové d'operacions rutinàries que realitzen aquests mateixos vaixells (com seria netejar el buc un cop descarregat) o de residus urbans.


Com afecta el petroli als ocells?

Els ocells entren a l'aigua per pescar peixos i queden impregnats pel petroli. Les conseqüències són la pèrdua de flotabilitat, d'impermeabilitat, de termoregulació i de les característiques aerodinàmiques. A més de dificultar-los la visió i tamponar-los els orificis. Aquests animals estaran febles i això facilitarà als depredadors atrapar-los.

A part de tots aquests problemes externs, l'absorció del petroli (quan surten intenten netejar-se i l'ingereixen) té efectes en diferents sistemes i òrgans interns: la mucosa gastrointestinal pateix canvis patològics i en la capacitat d'osmoregulació, els hidrocarburs volàtils causen una depressió del sistema nerviós, s'observen canvis fisiològics i de comportament reproductiu, components com el benzè o els PAH són carcinògens, hi ha una reducció del creixement, són més susceptibles a infeccions bacterianes i fúngiques, provoca anèmia... A més si arriba a les vies respiratòries es pot produir pneumònia per aspiració.

Quan es produeixen catàstrofes d'aquest tipus es munten centres de recuperació d'aus on es netegen i cuiden per tal que puguin retornar al medi. Només un 60% dels ocells que hi arriben se salven però la seva esperança de vida un cop retornats al seu hàbitat és inferior a 1 any. Una dada dramàtica que reflecteix el gran drama  que suposa una situació així. La solució? La de sempre: combatre la causa.... El problema de la solució? El de sempre: que la causa és molt més profunda del que ens podem imaginar. Començant per nosaltres mateixos: estem disposats a renunciar a les comoditats que ens ofereix el sistema actual?

¹Més de quaranta senyals. Noves reflexions sobre medi ambient (Joandomènec Ros, 2014)