Ja finalitzant les "vacances" de Nadal queda una última cita per complir amb la il·lusió infantil: l'arribada dels tres reis. Fa uns anys ajudava en la seva benvinguda a Fonteta, amb els cavalls del Turó acompanyàvem als soldats fins al poble. Quan van canviar el recorregut vam deixar de fer-ho i des de llavors cada any tinc el dilema de decidir on vaig a esperar-los. Suposo que el meu sentiment republicà contribueix indirectament a què cada vegada em senti més incòmode en la rebuda.
Aquest primer paràgraf, escrit fa dos anys continua vigent. Cada any marxo més emprenyada de la Bisbal... Almenys aquest any no hi havia l'Astèrix i l'Obèlix, la comitiva era acceptable... Però i les torxes? Que no les han encès pel vent potser? És que per no haver-hi foc ja no hi ha ni l'espelma dels fanalets: ara hi posen bombetes... Amb lo bonic que era haver de vigilar que no se't cremés! Això sí, he d'admetre que he vist alguns (pocs perquè cada cop n'hi ha menys) fanalets molt xulos: garrafes de plàstic reciclades i pintades, genials! Ah i per cert: no he vist cap fanalet de l'estelada!
I la cançó? A mi em deien que si no cantava i no portava el fanalet els Reis no em veien... Sort de la banda que cantava i d'algun pare més emocionat que la pròpia mainada que cantava a ple pulmó que si hem de dependre de la música enllaunada...
A la cavalcada de la Bisbal m'hi sobra la part de l'Esglèsia... Pots arribar a explicar a un nen que els música que els acompanyen són gent de la Bisbal, que el camió que porta els regals és el dels Voltors o algú que coneixen els ajuda fent de patge o soldadet romà... Però quin sentit té anar a la porta de l'Esglèsia a beneir un nino de plàstic com si fos el nen Jesús? Li expliques que fan teatre per recrear el moment de fa 2000 anys? A mi em sembla que és allargar innecessàriament l'espera.
Aquest any no he ni fet fotos, no he ni arribat a la Plaça del Castell... L'altra: quan era petita recordo que parlaven tots tres reis des del balcó i que al Rei Negre l'havien de traduir. Era divertit perquè deia coses com "aserejé ja de je"... Ai quins temps! Potser era petita i em feia tot més gràcia, els camions em semblaven més plens de regals (crec recordar-ne almenys dos, ara només en compto mig) i hi veia la màgia en tot pegat... Potser quan tingui canalla la hi tornaré a veure... Però de moment: l'any que ve torno a Fonteta!
PD: amb tot això no vull menysprear la feinada que comporta preparar-ho tot... i com diu la dita: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit! Per tant, tots els meus respectes a l'organització!
Aquest primer paràgraf, escrit fa dos anys continua vigent. Cada any marxo més emprenyada de la Bisbal... Almenys aquest any no hi havia l'Astèrix i l'Obèlix, la comitiva era acceptable... Però i les torxes? Que no les han encès pel vent potser? És que per no haver-hi foc ja no hi ha ni l'espelma dels fanalets: ara hi posen bombetes... Amb lo bonic que era haver de vigilar que no se't cremés! Això sí, he d'admetre que he vist alguns (pocs perquè cada cop n'hi ha menys) fanalets molt xulos: garrafes de plàstic reciclades i pintades, genials! Ah i per cert: no he vist cap fanalet de l'estelada!
I la cançó? A mi em deien que si no cantava i no portava el fanalet els Reis no em veien... Sort de la banda que cantava i d'algun pare més emocionat que la pròpia mainada que cantava a ple pulmó que si hem de dependre de la música enllaunada...
A la cavalcada de la Bisbal m'hi sobra la part de l'Esglèsia... Pots arribar a explicar a un nen que els música que els acompanyen són gent de la Bisbal, que el camió que porta els regals és el dels Voltors o algú que coneixen els ajuda fent de patge o soldadet romà... Però quin sentit té anar a la porta de l'Esglèsia a beneir un nino de plàstic com si fos el nen Jesús? Li expliques que fan teatre per recrear el moment de fa 2000 anys? A mi em sembla que és allargar innecessàriament l'espera.
Aquest any no he ni fet fotos, no he ni arribat a la Plaça del Castell... L'altra: quan era petita recordo que parlaven tots tres reis des del balcó i que al Rei Negre l'havien de traduir. Era divertit perquè deia coses com "aserejé ja de je"... Ai quins temps! Potser era petita i em feia tot més gràcia, els camions em semblaven més plens de regals (crec recordar-ne almenys dos, ara només en compto mig) i hi veia la màgia en tot pegat... Potser quan tingui canalla la hi tornaré a veure... Però de moment: l'any que ve torno a Fonteta!
PD: amb tot això no vull menysprear la feinada que comporta preparar-ho tot... i com diu la dita: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit! Per tant, tots els meus respectes a l'organització!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada