Fem un cafè?

        Quatre idees d'una classe amb pissarra

Segons la meva Guia del bon professor, la qualitat de les classes és inversament proporcional a la llargada dels Power Points. Amb els anys d'universitat a la Facultat de Veterinària de la UAB (no es pot generalitzar mai) t'acabes oblidant que el professor hi és per explicar. I que a la pissarra s'hi pot escriure... Sort que de tant en tant et trobes algú de la vella escola, que xerra sense llegir i que va esquematitzant les idees amb guix. 

L'altre dia vam tenir un professor així... I això que ens havia de parlar d'un tema que com a "veterinaris vocacionals de gossos i gats" ens podria interessar ben poc. Per què em fan estudiar aliments humans si el que vull és operar animals? Doncs bé, resulta que els responsables de la seguretat del menjar són els veterinaris, i tornant al que ens deia el profe, això no se sap. 

Sense estar escrit en cap diapositiva ens feia la reflexió: un metge cura i té un gran reconeixement, un veterinari és el que prevé però no està reconegut. La professió veterinària va molt més enllà de vetllar per les nostres mascotes. S'ocupa dels que ens proveeixen d'aliment i que aquest estigui en condicions. Llavors el professor en alabava la importància del menjar. Deia que "comer es una relación social, quedamos para tomar un café porqué queremos estar con alguien". Cert. Molt cert.

Un altre dels comentaris en què em vaig quedar d'aquella classe va ser un "con Franco se vivía mejor". Teníem unes gràfiques sobre els brots de salmonel·losi a Espanya des dels anys 70 fins a l'actualitat. Fins a inicis dels 80 el nombre de brots era molt inferior als posteriors i no era perquè es visqués millor sinó perquè no es declaraven ni es feia un seguiment gaire acurat d'aquestes coses, hi havia altres preocupacions i el nombre que es deia que hi havia era el nombre que es comptava, no el nombre real de casos. Quan es van començar a fer ben fet el control el número de brots va augmentar fins que a inicis del nou mil·lenni baixa de cop gràcies a una acció veterinària: la vacunació a pollastres enfront la Salmonella. Aquí podríem entrar a discutir (el professor ens feia les consideracions) sobre el ressò mediàtic que tenen aquest tipus de mesures veterinàries a diferència del que podrien tenir accions mèdiques en temes de menor incidència o sobre l'ús de vacunes que genera una aversió a vegades injustificada.  

Sovint, durant les crisis existencials en què em pregunto per què estudio el que estudio em responc i m'autoconvenço que ho faig per salvar vides. Animals, sí. Humanes també. I de fet potser el meu motiu principal és aquest... Quan vulgueu fem un cafè per argumentar-vos-ho i filosofar-ho.