Des de dimecres passat tinc l'inici del Facebook ple de publicacions demanant signatures per la retirada del programa Vaya fauna de Tele5. No és res sorprenent tenint en compte el perfil de les meves amistats (estudiants de Veterinària, genets i amants dels animals en general) i tampoc és sorprenent tenint en compte les característiques del programa.
Sí, confesso que algun tros vaig mirar-ne. I no ens enganyem, sí, confesso que un dels motius pel qual vaig posar-lo va ser per dir "ooh quina monada, però mira què fa". Perquè sí, ho confesso: m'agrada veure animals fent trucs i sí, ho confesso, a vegades busco vídeos al Youtube d'animals que fan trucs i sí, ho confesso, els intento ensenyar trucs a les meves mascotes. I sí, també ho confesso, volia veure com feia de jurat en Santi Serra però l'opinió d'això és aliena a aquest article, si me la demaneu personalment estaré encantada de donar-vos-la.
Ara bé, no confonguem "animals que fan trucs" i "espectacles amb animals". O aprofitar-se del què he après a fer amb la meva mascota per fer un espectacle i fer un espectacle amb el què la meva mascota és capaç de fer. Una cosa és ensenyar un truc a un animal a canvi d'un premi i una altra de molt diferent és aconseguir un premi gràcies a un animal que fa malabars. Primer ensenyem, després exhibim. No ensenyem per exhibir. I ensenyar vol dir comunicar. Ni obligar, ni manar. És més simple, fins i tot.
Tornant al Vaya fauna en concret, corre per la xarxa un vídeo de Frank Cuesta (el podeu veure aquí) en què fa les seves reflexions sobre el programa i fa unes peticions a les cares visibles d'aquest. Crec que parla d'una cosa molt important: la conscienciació. La televisió és un gran mitjà de difusió i pot ser una molt bona eina per educar. I aquí volia arribar, a la comparació entre dos models de televisió, Tv3 i Tele5.
Una de les preguntes que ens feien quan ens vam matricular de la carrera era què ens havia influenciat a triar aquesta i no una altra. Demanaven si el programa Veterinaris hi havia tingut alguna cosa a veure. En el meu cas us he de dir que no però sí. No perquè molts altres motius m'han portat per aquest camí però sí perquè quan era petita no me'n perdia cap capítol. És un programa que a la mínima que poden fan pedagogia i expliquen, per exemple, que tenir un porquet a casa pot ser molt bonic però que el porquet es fa gran i pot arribar a no ser-ho tant. Expliquen que pràcticament sempre el culpable d'un mal comportament no és l'animal sinó que és l'amo que no l'acaba d'entendre. I moltes altres coses més.
Encara comentaré un altre programa, Bèsties. El recordeu? Ensenyaven espècies autòctones, com viuen en el seu hàbitat i sempre des del respecte. Tothom sap que a l'Àfrica hi ha lleons i campanyes per protegir-los però potser no tothom sap què és una llúdriga i que la seva existència als nostres rius ha estat en perill. La televisió catalana segur que té molts defectes però crec que té unes qualitats que hem de conservar i més si les comparem amb altres canals. Divulgació de cultura i de valors. Totalment d'acord si us poseu les mans al cap i em dieu que ja sabem que són incomparables, era només per donar-hi quatre voltes.
No vull acabar l'entrada sense mencionar les protectores, les associacions que defensen els drets dels animals, les associacions i particulars que fan divulgació i conscienciació... Gràcies per fer una feina malauradament tan necessària!
Una de les preguntes que ens feien quan ens vam matricular de la carrera era què ens havia influenciat a triar aquesta i no una altra. Demanaven si el programa Veterinaris hi havia tingut alguna cosa a veure. En el meu cas us he de dir que no però sí. No perquè molts altres motius m'han portat per aquest camí però sí perquè quan era petita no me'n perdia cap capítol. És un programa que a la mínima que poden fan pedagogia i expliquen, per exemple, que tenir un porquet a casa pot ser molt bonic però que el porquet es fa gran i pot arribar a no ser-ho tant. Expliquen que pràcticament sempre el culpable d'un mal comportament no és l'animal sinó que és l'amo que no l'acaba d'entendre. I moltes altres coses més.
Encara comentaré un altre programa, Bèsties. El recordeu? Ensenyaven espècies autòctones, com viuen en el seu hàbitat i sempre des del respecte. Tothom sap que a l'Àfrica hi ha lleons i campanyes per protegir-los però potser no tothom sap què és una llúdriga i que la seva existència als nostres rius ha estat en perill. La televisió catalana segur que té molts defectes però crec que té unes qualitats que hem de conservar i més si les comparem amb altres canals. Divulgació de cultura i de valors. Totalment d'acord si us poseu les mans al cap i em dieu que ja sabem que són incomparables, era només per donar-hi quatre voltes.
No vull acabar l'entrada sense mencionar les protectores, les associacions que defensen els drets dels animals, les associacions i particulars que fan divulgació i conscienciació... Gràcies per fer una feina malauradament tan necessària!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada