Des de petita he tingut sempre molt clar a què em vull dedicar: vull ser veterinària de petits animals (allò típic que s'imagina la gent quan pensa en un veterinari però que no sempre és així). Tot i això, fa un any, en realitzar el meu treball de recerca de 2n de batxillerat, vaig entrar en un món que sabia que m'agradaria però que no pensava que em fascinaria tant, vaig descobrir què volia fer quan fos gran: no com a professió sinó com a afició. Era un tema del qual en coneixia poc tot i ser molt proper: la fauna salvatge que conviu amb nosaltres a les nostres terres.
La societat actual s'ha distanciat d'aquests animals fins a arribar a tal punt d'ignorar-ne la seva presència. Molta gent mai ha sentit a parlar d'una geneta o d'una fagina; coneix els senglars perquè se'ls troben a les carreteres o caçats; desconeix el nom dels ocells que freqüenten els jardins i balcons urbans, o es pensen que en els rius només hi ha peixos i granotes. Possiblement tot això és degut a la "desruralització".
Ja havia fet altres entrades parlant una mica del tema (clic per veure'n d'altres aquí i aquí) però amb aquesta d'avui, vull començar-ne un seguit combinant fotografies i explicacions sobre els nostres veïns de quatre potes o dues ales. Tanmateix, el format del blog no canviarà, continuaré escrivint sobre temes variats i quan tingui l'ocasió faré aquest recull d'informació d'animals. A "quan tingui l'ocasió" em refereixo a que, normalment, fent fotografies d'animals després m'agrada identificar-los, buscar-ne el nom i algunes característiques i aprofitaré el blog per compartir-ho amb els que el llegeixin.
L'objectiu és contribuir en la divulgació, mostrar que hi ha més vida del que pot arribar a semblar i que cadascú té la seva funció. El coneixement és la millor arma per defensar el respecte.
Ja avanço que la propera entrada parlarà sobre el tallarol.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada