"Tots els polítics són iguals, una colla de corruptes"

Ahir a la nit, als informatius de Tele5, apareixia com a notícia un grup de veïns de Torrelodones (Madrid) que s'havia ajuntat per presentar-se a les municipals, totalment independents d'algun partit ja existent. Ho deien com si fos una gran novetat, una iniciativa sorprenent i única. Si voleu veure el vídeo, feu clic aquí.

Deixant de banda que no és un fet aïllat, de fet és freqüent en moltes localitats (sobretot en pobles petits), podem entrar a debatre què és el que ho fa tan curiós. És a dir, què té d'especial que es dediqui a la política "gent normal". El problema potser és que hem oblidat què significa realment aquesta activitat, una activitat fortament desprestigiada. Qui no ha sentit mai allò de "tots els polítics són iguals" o "són una colla de corruptes" o "només miren pels seus interessos"?  

Crec que ser polític no hauria de considerar-se una professió, sinó una tasca vocacional en la què et compromets a buscar solucions pel teu poble, ajudar-lo a organitzar-se i a funcionar. Per exemple, un alcalde, per fer bé la seva feina, s'hauria de passejar pels carrers i estar en contacte amb la seva gent, amb les seves preocupacions i dificultats; fixar-se si pren cafè amb llet o prefereix un tallat i així calcular la quantitat de vaques lleteres que necessiten (qui diu vaques, diu infraestructures per uns JJOO...)

Però per què falla tot això? Per què tenim aquesta mala visió dels polítics? Bàsicament perquè n'hi ha uns quants (i aquí és on hem de vigilar a l'hora de generalitzar) que no compleixen, que estan molt ben acomodats, que no necessiten anar a caçar perquè ja els porten el menjar. Tanmateix, també hem de ser crítics amb nosaltres mateixos. Els humans tendim a ser egoistes i a creure'ns més llestos que els altres. No cal anar a buscar estafes i enganys només a la política, a petita escala (recalco: petita escala) en el nostre dia a dia n'hi trobem molts: si pots pujar sense pagar al metro perquè gastar-te diners? Et diran burro! I altres exemples, una mica més greus que tothom accepta, entén i comparteix (ATENCIÓ: no estic dient ni que sigui correcte ni que no se'ls hagi d'exigir als polítics transparència i moralitat, només faltaria, que tenen càrrecs públics).   

Tothom pot ser polític però no tothom vol. És fàcil opinar. Assumir responsabilitats i dedicar-li temps no ho és tan. L'Homo sapiens no és com les formigues en les quals es neix reina o obrera. Els polítics poden ser gent normal i de tots els que he conegut cap tenia ales a l'esquena. Que creguin tenir-ne o se'n posin de falses, és un altre tema...